¿REFLEXIONS?

 

PARA LEERLO EN CASTELLANO

Bé, potser la meua visió des del materialisme pur, per tant, no comerciar amb res, ni molt menys amb els sentiments, fa que, d'una banda, estigui totalment d'acord, però, d'altra banda, potser discrepa una mica en el mecanicisme i el mercantilisme que crec entendre en l'escrit. 

Estic totalment d'acord que com més facilitats i més comoditats se'ns ofereixin, el nostre nivell de vida serà molt millor. Però, entenc que els éssers humans, de res ens serveix tots els projectes, totes les facilitats, totes les comunitats si tot això no va acompanyat del veritable AMOR, no de l'amor mercantilista al qual estem acostumats, no. Si a l'AMOR que només entén de comprensió, respecte i de compartir, que rebutja les cadenes, sobretot les emocionals, que res vol saber de comprar i vendre, sobretot de sentiments. Tot el que no vagi acompanyat per una motivació no competitiva, farà que els éssers humans evolucionin positivament.

Escoltava a Chavela Vargas, en una de les seues cançons, i deia ¿de què em serveix la vida si tu no hi ets?.

Potser hauríem de preguntar-nos ¿què li serveix a ningú les comoditats, les facilitats, les màquines, etc. si no hi ha amb qui compartir res?.

Evidentment, a mi m'han servit de molt les màquines i aparells que he utilitzat durant tres anys i les seues cinc intervencions quirúrgiques. M'han calmat dolors, m'han ajudat a avançar les respectives recuperacions i han aconseguit que no hagués de dependre de ningú. També puc afirmar que les màquines, aparells i medicaments, no van aconseguir motivar-me a continuar vivint, a continuar treballant per a no abandonar la vida. En més d'una ocasió, la meva "covardia" va frenar el meu suïcidi.

 Clar, conec a molta gent, així, al bot, més de tres-centes pròximes i uns centenars de tracte molt simple, algunes persones diuen ser amigues meues, hahahahahahaha, disculpin el riure. També sóc pare de dos "mozuelas", compto amb mare i quatre germans, diversos nebots i cinc nebots-nets. Sí, totalment cert. Al poble, diversos cosins segons i tres cosins germans a Barcelona.

La seua presència a l'hospital o a casa, va ser nul•la. Excepte la d'una filla, la de la mare i la d'una germana, Fet l'inventari ¿humà?, m'he sentit més sol que quan no faig cap recompte i m'acompanyo de la meua sincera solitud.

¿De què em serveixen les màquines, els avançaments, els medicaments si no puc riure amb ningú, o prendre un cafè,o no puc sentir la seua veu o... ?, tot el contrari.

No vull estendre'm més, no vull que algú pensi que estic plorant les meues misèries i exigint caritat. Només afegir, que el cor només té a veure amb la ment per la seva excitació provocada pels pensaments, no influeix en el nostre cos-ment, tan sols bombeja sang. I que de res serveixen aparells i medicaments, si amb això només aconseguim millorar el físic, però no va acompanyat del sentimental.

¿Qui organitzarà un projecte de vida si no pot compartir? Si amb ningú puc compartir, ¿de què em serveix viure? Segurament si s'afegís humanitat als aparells i medicaments, disminuirien les visites als metges i hospitals.

Sinto Petit 04/07/2017