Passa al contingut principal

PENJAT - CANÇÓ


Si te’n vas sense mirar enrere
si te’n vas, volent-ho oblidar tot
no cal que busquis una drecera
si no ho soluciones tot – mai arribaràs enlloc,
mai arribaràs enlloc … No, no arribaràs
Tens l’os del nas gastat per la “COCA”
ara esnifes cola, és més barat,
se t’han creuat les neurones i ….
un mal “XUTE” t’has ficat, t’has ficat.
Què fots?, què fots?, què fots?
(tornada)
No cal que busquis una drecera
si no ho soluciones tot,
mai arribaràs enlloc, no, no arribaràs
Dius que ja has tocat fons
que la culpa la té la societat,
així tens una raó per anar tot lo dia penjat
Merda!!!, a on has arribat?
Merda!!!, a on has arribat?
Si el que passa és que no tens collons
per acceptar la teua trista realitat,
no culpis als altres d’estar a on estàs
perquè vas errat, perquè vas errat,
sí, vas errat.
(tornada)
No cal que busquis una drecera
si no ho soluciones tot,
mai arribaràs enlloc, no, no arribaràs
UNS MOMENTS DE MÚSICA
Si te’n vas sense mirar arrere,
si te’n vas volent-ho oblidar tot,
obre els ulls d’una vegada
lluita de veritat i de la merda sortiràs
sí, sortiràs … sí, sortiràs
Mira’t la vida cara a cara
accepta la realitat d’una puta vegada
si, sense pors ni obcecacions
i si no t’agrada, la podràs canviar
clar que si!!!, la podràs canviar, canviar.
Ara que … si no tens collons, ja ho saps …
no culpis als altres perquè vas errat
obre els ulls i viu la realitat
o mai arribaràs enlloc … no, no arribaràs
I si no …
(tornada final)
No cal que busquis una drecera,
abans soluciona-ho tot
o … continua penjat, continua Penjat,
…. Penjat …. Penjat
SI, PENJAT !!!
Lletra: Sinto petit
Desembre 1999

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada