A vegades, només a vegades, quan em submergeixo en l’obscuritat que produeix la incertitud, el no saber com, ni quan, ni a on, ni per què, és llavors, i només llavors, quan la tristesa enterboleix el meu assossec, la meua pau.
A vegades, només a vegades, quan miro als ulls de les altres persones, sento com si les seues mirades penetressin fins al lloc més profund del meu ser, descobrint els meus més íntims sentiments. És llavors, i només llavors, quan ploro, quan la meua amiga íntima “LA SOLITUD” envaeix fins al més recòndit del meu ser.
A vegades, només a vegades, quan vull dir tantes coses, i certes presències (la teua, per exemple) m’emmudeixen, emana de mi una verborrea incoherent. És llavors, i només llavors, quan ploro, quan el cru silenci pertorba l’harmonia de la meua presència.
A vegades, només a vegades, en la meua obscuritat, en la meua solitud, en el meu silenci, en el meu … És llavors, i només llavors, quan m’enriolo, aixeco la mirada i segueixo amb una altra història, sense esperar res a canvi i quedant en l’aire una pregunta, QUI?, podria ser que fossis tu.
Sinto petit.
07/10/1996
Dilluns
Tarda plujosa
Per a Luisa Silva Galán
07/10/1996
Dilluns
Tarda plujosa
Per a Luisa Silva Galán
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada