NOTA ACLARATÒRIA

Trista la nit en què les teues llàgrimes i les meues es van unir en un sol camí. En què els teus llavis em besaven amb gust de comiat. Encara estimant-nos sense cap condició, la distància entre els dos era inevitable.

Si AMOR és llibertat, tu i jo, distants, som llibertat. Junts: esclavitud. Encadenats als desitjos i als retrets. Subjugats a les falses necessitats sentimentals i mercantilistes. Sotmesos a la mateixa hipocresia que donaria pas a l’odi i al rancor. AIMAR, simplement per a AIMAR, comporta la desunió per ser “un” en el tot, en L’AMOR.

I la teua llibertat em fa lliure. La teua felicitat m’omple de felicitat. El teu AMOR és també el meu. La teua absència no és tal. La teva presència està en tot el que m’envolta. Et sento, et somio, et penso sense mesura, tant!, que a tot li dic pel teu nom, que la teua cara és la cara dels altres, que tot em fa olor a tu, que la lleu brisa que atrevidament entra per la finestra és el teu alè. Puc descriure’t tal com et sents, com ets ara, sense anar més enllà d’una gota del teu perfum. Et veig nítidament sense necessitat d’obrir els ulls, en tinc prou amb el desig d’abraçar-te, d’acariciar-te i de besar-te per veure’t bella entre els meus deliris.

I em preguntes per la nit de la passada tardor. Trista va ser la nit que va donar pas a un dia ple d’alegria, d’assossegada pau, de llibertat, en definitiva: D’AMOR.

No et penedeixis d’haver AIMAT.

Sigues feliç, desitjo la meua felicitat.

Sinto petit 22/09/2014