Ja
estem a vint-i-quatre de desembre, NIT BONA, en diuen a la nit del
vint-i-quatre al vint-i-cinc, ara ens fan dir NIT DE NADAL, cosa dels manaires
de la llengua, ni en un dia com avui deixen d'oprimir-nos i marejar-nos.
Ja fa uns quants anys, aquí, a Juncosa, se celebrava la "Missa del
Gall" que començava a dos quarts de dotze de la nit i acabava a dos quarts
d'una de la matinada. Al sortir de l'església, una foguera, tothom
anava a escofarse, durant els oficis s'havien gelat, l'edifici de
l'església proporcionava molt fred. Escofada la gent, s'anava cap a
casa o a la de parents o amics. Apropant-se al pessebre, i amb un gotet de
mistela, o moscatell, o vi ranci, en una mà i en l'altra un bocí de torró o
neules, es cantava nadales, sense deixar la de "Fum-Fum-Fum", nadala
que ha fet la volta al món, l'altre dia l'escoltava per la TV3, cantada des de
Londres, mentre ho feia, em va venir el record d'aquella cançó del Jaume Sisa
que duu com a títol "Qualsevol nit pot sortir el Sol" sobretot quan
diu allò "...de les tristors en farem fum… casa nostra és casa vostra si
és que n'hi ha cases d'algú".
Fer-ne fum de les tristors, vol dir cremar-les. Per a cremar-les, necessitem la
flama de la vida, de l'AMOR, de la joia i del goig. No sempre en tenim a
l'abast, ens ho posen molt difícil, quasi impossible, però recordeu allò que
sempre dic: "Només és impossible allò que no volem fer possible".
Tothom ho pot fer possible i pot ajudar a fer que se'ls hi faci possible a
altres persones, tan sols cal voler-ho. No siguem egoistes, compartim el nostre
goig, la nostra joia i el nostre AMOR, tothom s'ho mereix, fins i tot aquelles
persones que no sabem quin mal, tan imperdonable, hem fet que, per ell, segons
sembla, no som mereixedores de l'AMOR de les altres persones.
Josep Maria Domingo i Martí
Sinto petit 24/12/2021
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada