Menteix, menteix-me,
continua mentint a tothom.
No perdis el costum,
deixaries de ser tu i,
la veritat t’esclafaria.
continua mentint a tothom.
No perdis el costum,
deixaries de ser tu i,
la veritat t’esclafaria.
Menteix, parla-li a tothom
d’aquells retrets meus,
d’aquells maltractes, meus,
d’aquell rebuig, meu
i d’aquelles mancances, meues.
d’aquells retrets meus,
d’aquells maltractes, meus,
d’aquell rebuig, meu
i d’aquelles mancances, meues.
Menteix, escriu el que no sents.
Presumeix d’aimar als éssers humans,
quan ni en saps ni en vols saber.
Presumeix de la teua tendresa,
quan ets insensibilitat i duresa.
Presumeix d’aimar als éssers humans,
quan ni en saps ni en vols saber.
Presumeix de la teua tendresa,
quan ets insensibilitat i duresa.
Menteix, digues-te mare.
I mare ets, sense cap dubte,
però del meu odi cap a tu,
I mare ets, fins a la teua mort,
però de ma rancúnia cap a tu.
I mare ets, sense cap dubte,
però del meu odi cap a tu,
I mare ets, fins a la teua mort,
però de ma rancúnia cap a tu.
Menteix, digues que ets feliç.
S’ho pot ser destruint als altres?
S’ho pot ser abandonant a les filles?
S’ho pot ser menyspreant l’amor?
No, jo crec que no, però… menteix-te.
S’ho pot ser destruint als altres?
S’ho pot ser abandonant a les filles?
S’ho pot ser menyspreant l’amor?
No, jo crec que no, però… menteix-te.
Menteix, sí, menteix-te.
T’agrada la foscor i el silenci.
No hi ha més gran foscor, en la vida,
ni més absolut silenci, en els sentiments,
que la volguda i imposada mentida.
T’agrada la foscor i el silenci.
No hi ha més gran foscor, en la vida,
ni més absolut silenci, en els sentiments,
que la volguda i imposada mentida.
Menteix, sí, menteix-te,
serà la teua felicitat,
serà el teu gran goig.
serà la teua destrucció.
I… que així sigui.
serà la teua felicitat,
serà el teu gran goig.
serà la teua destrucció.
I… que així sigui.
Sinto petit.
11/11/2016
Per a la Daría Sobrino Fariñas.
Per a la Daría Sobrino Fariñas.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada