Passa al contingut principal

Frase de José Saramago 10/01/2022

 

PARA LEER EN CASTELLANO

Avui, 09/01/2022, he rebut un "bon dia" al WhatsApp en el qual anava inclosa aquesta frase de Saramago: "Els únics interessats a canviar el món són els pessimistes, perquè els optimistes estan encantats amb el que hi ha."

Trobo que és lògica, ¿per què han de voler canviar res les persones que ja estan a gust amb el que n'hi ha?, seria de rucs, ¿oi? Però, tinc molt clar que sense canvis no n'hi ha evolució, tot queda estàtic, ancorat en un punt, l'univers segueix amb les seues modificacions constants a les quals deixem de costat i, a més, no ens hi adaptem, per tant, tot és una contínua lluita de l'ésser humà i el medi, patiment, violència i mort. En aquest cas, a les persones optimistes ¿els hauríem d'anomenar gandules i covardes?

Saramago ens diu que les persones pessimistes, a les que sempre se les ha tingut com a negatives, ara, en aquesta situació, són positives i les optimistes, sempre considerades com a positives, ara, en aquesta situació, són negatives.

Vulguem o no vulguem, tothom i tot allò que hi ha a l'univers, som i és matèria, i com a matèria, estem contínuament canviant d'estat, ens agradi o no. Podem anar al seu ritme o podem voler anar més de pressa o més a poc a poc, si no ho acceptem i ens volem aturar, també canviem, ens tornem persones que ens morim, arribem a la mort.
Pot ser que J. Saramago s'hagi oblidat de les persones realistes, les quals no ens plantegem si ja estem bé o si hem de canviar el món, senzillament, som persones conscients de la realitat i fem el que, sense dubtar-ho, hem de fer per a estar en consonància amb tots i tot.
Sinto petit. Dia de la Lluna a 10/01/2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada