Carta" Volguda Toñy"

Volguda Toñy Verdú.

Gràcies per l’explicació. Ja estava informat del motiu pel qual el dia 8 de Març es declarés el dia internacional de la dona treballadora

Segueixo en els meus tretze, i segueixo pensant que dedicar un dia concret per a alguna cosa específica és menysprear tota la resta: 25 de Desembre, el naixement d’algú, i els altres? 1 de Maig, dia del treball, etc. Quan ha passat el dia assenyalat, què passa? Passa que un@ s’oblida del dia passat i es dedica a celebrar l’endemà que serà el dia internacional del…

Segur que si es declarés el dia internacional dels torracollons, ningú estaria d’acord, tots/es tindrien por a ser reconeguts/des

Declarar EL DIA INTERNACIONAL DE… és simplement per a manipular-nos, doblegar-nos, per a dividir-nos i fer-nos creure que som diferent i “A RIU REGIRAT GUANY DE PESCADORS” no ho diu així el refrany?

Celebrem cada mil•lèsima de segon de la nostra vida “VIVINT”, sense obstinar-nos a seguir les directrius dels qui volen que visquem “MORTS”, esclaus dels seus capricis. Siguem nosaltres mateix@s, i per ser-ho no ens fan falta celebracions imposades, respirar ja és una celebració. “L’AMOR, base fonamental de la vida, se celebra “AIMANT ANÒNIMAMENT”.

Em fan pena les dones que es deixen portar per les consignes “MASCLISTES”, disfressades de “FEMINISTES”, dones que són capaces de proclamar la seua defensa de la igualtat de gèneres esgrimint “tirallongues” com la que “NOMÉS LES DONES PODEN ENGENDRAR VIDA” O “NOMÉS LES DONES…” però, al mateix temps, esgrimir ser iguals que els homes. Com es pot defensar una postura afirmant-la i negant-la al mateix temps?

Si ha d’existir igualtat de gèneres, com nassos es pot dir que només la dona és o pot ser i/o fer el que l’home no pot i al mateix temps dir que home i dona són iguals en tot?

Clar que es pot, deixant-se influenciar pels qui no volen que es reconegui aquesta igualtat, aferrant-se a l’odi reprimit que es té a qui t’ha maltractat i equiparant a la resta de la humanitat a aquest individu/a.

Mentre no es reconegui que el maltractament no és culpa d’una sola persona i que no tots/es som iguals, però sí que hem de gaudir dels mateixos drets, i obligacions. Mentre pensem que “NOMÉS LA DONA, O L’HOME” pot fer tal o qual cosa sense tenir en compte que res es pot fer per si sol (engendrar una vida és cosa de dos) exceptuant el fet de “PARIR”, ja que l’evolució de l’ésser humà va decidir que fos així, en la majoria d’animals, per a una major comoditat i seguretat en el desenvolupament de la perpetuació de les espècies, construint el físic amb òrgans diferenciats com la pelvis, en la dona, que és més ampla i profunda que en l’home, per a afavorir el part.

Mentre ens anem encasellant, mentre permetem que ens manipulin, no hi haurà un moment on puguem construir un futur en pau i llibertat. Serem esclaus de l’odi, de l’enveja, de donar les culpes als altres i no admetre les nostres.

Finalment, una pregunta, les persones violentes, neixen o es fan violentes amb l’ajuda dels altres?

Reflexionem, en una parella, la culpa no és d’una sola part, ho és de les dues parts, amb diferents tants per cents diferents, però ambdues parts culpables, si és que existeix algun culpable.

Sinto petit.
08/03/2012
A Toñy Verdú