Passa al contingut principal

Carta a Maite Pinés Chalmeta - "Perquè és digna de ser aimada i l'aimo"

 

PARA LEERLO EN CASTELLANO


Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l'harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t'ha mancat en mi.   Lluís Llach
No sempre entenem el que ens passa, busquem raons, cerquem perquès, ens neguitegem, ens preocupem i no ens cal tot això per a ser feliços i felices. A vegades no entenem el que ens passa, ens desesperem, ens enfonsem, maleïm, reneguem i no ens cal tot això per a ser feliços i felices. A vegades no entenem els que ens passa, ens entra la por i tal com diu el cantautor de Xàtiva- "De vegades la pau no és més que por, por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit" - sí, d'aquesta nit, d'aquesta foscor que ens fa la mateixa por de no entendre el que ens passa. A vegades no entenem el que ens passa i busquem culpes i culpables, les culpes sempre són compartides, les persones culpables som totes. A vegades no entenem el que ens passa i fem del silenci el nostre millor i fidel amic, ell ho diu tot a tothom. A vegades no entenem el que ens passa i ens destrueix el final, però res acaba ni res comença, tot és una continuació, una cançó no s'acaba quan la música s'atura per a la nostra oïda, continua en el record de moltes persones que la duen dins i la transmeten a altres, per això l'amor és infinit, van variant les maneres de viure'l però no mor. A vegades no entenem el que ens passa i ens creiem abandonats, deixats, deixades, però, a vegades, no ens deixen, no ens abandonen, s'aparten de naltres per a què puguem ser lliures i feliços o felices, per a què puguem continuar aimant i dedicant-ho tot a altres persones, perquè aquest món n'està ple d'elles, dignes de ser aimades i, naltres, dignes de ser aimats, aimades per elles, només cal treure'ns l'àncora que ens té aferrats a les pors i preocupacions i voler viure plens de pau, amor i felicitat, ho podem fer, sense cap dubte. ¿Quines són les persones culpables?, ¿quines no ho són?.
 
Sinto petit 27/06/2021
A Maite Pinés Chalmeta, perquè és digna de ser aimada, i jo, l'aimo.

Dia del Sol  a  27/06/2021

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020
2 comentaris
Més informació

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada
Publica un comentari a l'entrada
Més informació