Et mires a l'espill i veus una imatge que no
reconeixes. T'has tret el filtre dels ulls. Ets tu, per fi.
Sinto petit 27/09/2013
D'una manera o altra, tots som els protagonistes de
les nostres vides, o seríem espectres errants, més a prop de ser un autòmat que
d'un ésser viu.Sinto petit 27/09/2013
No t'importi el que has fet durant aquests anys. Bé, si, que t'importi però en
positiu, ja que tot el que has fet ha produït el seu fruit, que sense
la teua aportació no hagués estat possible.
Evidentment, sempre cal tenir en compte que per a poder estar bé amb els
altres, per a poder-los ajudar, per a poder compartir AMOR, per a tot això i
altres coses més, primer de tot cal estimar-se a un mateix, estar bé amb un
mateix o no podrem estar bé, ni AIMAR, als altres.
És per això, que arriba un moment en què cal fer un recés, meditar i agafar
energia. Prendre decisions i començar a donar-nos més importància a nosaltres o
ens quedarem totalment inútils per compartir amb els qui AIMEM.
Està molt bé que pensis en continuar la teva vida amb il·lusions i
motius diferents, però no t'oblidis que la duresa al cor, és la gran companya
de la solitud real. La soledat entre la gran multitud.
Sempre recorro a la frase de Fra Lluís de León:
"CORS PARTITS NO ELS VULL, QUAN DONO EL MEU EL DONO SENCER"
"CORS PARTITS NO ELS VULL, QUAN DONO EL MEU EL DONO SENCER"
Pensar en un mateix és com tornar-se una illa on repartir als visitants nostre
AMOR a trossets.
Sinto petit, 03/11/2015, tarda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada