Carta a Calixte 006 "l'Educació"

PARA LEERLO EN CASTELLANO 

Bon dia.

Com sempre amb els dubtes dubtosos. Dissabte passat, 22/01/2022, vaig assistir a una reunió on vàrem debatre sobre l'educació en general, però molt en particular en els més petits. Es va llegir un text d'un gran personatge, com a tema sobre l'educació, i en ell deia que la mainada és com una mina plena de maragdes a les quals polir i fer-les brillar. No discutiré a l'autor i a la seua màxima, que més voldria jo que poder desenvolupar els seus alts pensaments. Encara que jo veig als infants com una "tabula rassa" on anem escrivint, durant la vida, tot allò que ens sembla o que volem inculcar en els seus cervells.

 

Veig, com a mina, a les persones amb certa edat, amb setanta, vuitanta o noranta anys, en la seua ment guarden una quantitat quasi incalculable d'experiències i saviesa que, per desgràcia, no aprofitem, "són vells", diem, com si tinguessin una gran malaltia contagiosa. A les personetes nouvingudes al món, les veig més com un gran hort on hi podem plantar qualsevol cosa i creixerà i, amb el temps, les alimentarà i en faran  l'ús que creuran oportú, erradament o no.

Però la cosa anava de cultura. Segons la Wikipedia: El terme cultura (del llatí cultūra)​ té molts significats interrelacionats, per exemple:

Excel·lència en el gust per les belles arts i les humanitats, també coneguda com a alta cultura.

Els conjunts de sabers, creences i pautes de conducta d'un grup social, inclosos els mitjans materials que usen els seus membres per a comunicar-se entre si i resoldre necessitats de tota mena.

Vull centrar-me en el que diu "conjunts de sabers, creences i pautes de conducta d'un grup social, inclosos els mitjans materials que fan servir els seus membres per a comunicar-se entre si i resoldre necessitats de tota mena", no separo entre alta i baixa cultura, tot és cultura sense diferenciar una cosa d'una altra.

En la reunió que ja us vaig comentar, la qüestió principal va ser la de què cada dia costa més culturitzar a la mainada, que els inscrius en diferents activitats i quan poden les deixen i es queden a la seua cambra jugant amb maquinetes i relacionant-se amb altres per les xarxes. Deien que l'ensenyament, a les escoles, cada dia està pitjor, amb menys medis, amb menys professorat.

Com sempre, amb els meus dubtes dubtosos, em pregunto si la cultura l'hem d'inculcar, o sigui introduir en les ments dels altres de manera forçada o l'hem de transmetre de manera que motivi a les altres persones a buscar, reflexionar i decidir per si mateixes. Ara, i des de molts segles enrere, la gran majoria de ¿mestres?, la inculquen, ¿Per què i per a què?, perquè així els hi mana la classe dominant i per a tenir a la humanitat classificada per lots, recordeu aquella dita de "divideix i venceràs". En el cas de què ens permetessin que ens motivéssim per a conèixer els milers de realitats existents, o visions diferents de la realitat, que ens motivéssim per a reflexionar sobre tot el que tenim davant, podríem pensar massa, podríem adonar-nos de què ens manipulen per a obtenir el màxim de suc de tots nosaltres i, d'aquesta manera, la classe dominant, pot viure en pau , tranquil·lament, sense tenir-se de preocupar per si la massa es revolta.

 

Si donem una ullada a l'educació que hem rebut des de la nostra vinguda al món, podrem observar que en aquell moment ja ens classifiquen culturalment. Nascut a l'hora, del dia, del mes i de l'any , a la localitat de la comarca, de la província, del país, del continent. Cada apartat ens engloba en un tipus de cultura imposada mitjançant l'aprenentatge forçat, o sigui, no som lliures de triar, en moltes ocasions. Unes de les grans eines que té la classe dominant, per a inculcar-nos allò que vol, són la política i la religió, i no oblidem els diners. N'hi ha religions que, així que treus el cap a la vida, et bategen, et fan el teu primer carnet d'identitat, per a què no t'escapis, durant els anys et van sotmetent a infinitat d'alliçonaments forçats i a mida que vas passant graons, et fan un carnet nou, Primera Comunió, la Confirmació, la boda, si vols viure amb una persona de sexe diferent i de manera sense pecat, etc., etc.

La gran majoria tenen com a cap manaire, a un Déu omnipotent, al que no li pots "rexistar" res i acceptar-li tot, així, la por campa per a tot a reu fent-nos sentir minúsculs, culpables i miserables, si deixem de complir el que ens obliga a complir, pequem i ens castiga, però si li riem les gràcies, no ens premia, tot al contrari, li hem d'agrair que no ens hagi tret la vida, ja que és aquest Déu qui decideix quan vius i quan morts tota una cultura imposada, inculcada d'ençà que naixem. He fet un petit esbós del Catolicisme Romà Apostòlic, les altres religions, a la fi i a la cap, de manera diferent fan si fa o no fa el mateix per a obtenir el mateix, la dominació del personal.

Tot l'exposat en aquest punt anterior, ho hem d'aplicar a la política i al món dels diners. A casa, en la que naixem i vivim, ens van imposant unes idees concretes sobre política, rics i pobres, Dretes i Esquerres i una minoria Àcrata, Lliberals, Nazis, Comunistes ¿Socialistes?, de Centre, etc. No ens obliguen directament a triar, però ens van inculcant, dia a dia, minut a minut, que els seus són els millors, els únics que fan el bé per a la societat. Si decideixes afiliar-te en un partit polític, t'adones que de democràtic no té ni l'aire que respires, tot són imposicions, sancions i expulsions. Has de creure, has de combregar amb rodes de molí o t'etiqueten i et tracten d'antisocial.

 

Millor o pitjor, com més diners, més poder, per tant, tot molt millor, com menys diners, menys poder, com a resultat, tot molt pitjor. Ens imposen la competitivitat com a fet cultural, hem de ser millors que ningú i han convertit l'esport com a bandera de la competitivitat, i la competitivitat no és bona, crea violència. Tot està impregnat de competitivitat, has de competir per tot i per a tot o no podràs ser el millor, no podràs tenir diners, no podràs estar en la classe dominant, no podràs…

En definitiva, ens imposen una cultura, ens la van inculcant des del nostre naixement, d'aquesta manera poden fer-nos anar d'aquí cap allà al seu gust i ganes, poden esprémer-nos tant com vulguin i fer-nos agenollar, davant seu, les vegades que vulguin. Clar està que si volem canviar ho podem fer, en el cas que ens adonéssim de com som tractats, però per això, primer de tot, ens imbueixen la por, ella ho pot tot, Déu et castigarà, l'Amo et castigarà, el mestre et castigarà, el padrí et castigarà, el pare et castigarà. Si tenim por, ells ho tenen tot al sac, lligat i ben lligat. Han de fer-nos porucs,, no sigui que diguéssim i féssim allò de "VAL MÉS MORIR DE PEU QUE VIURE AGENOLLAT".

Ens hem d'educar motivats, no inculcats, la motivació és creadora i representa a la llibertat, a l'evolució, inculcar és oprimir i representa a l'esclavitud i la involució. No és qüestió de saber perquè t'han obligat a aprendre el què a una minúscula part de la societat vol que sàpigues i, així, sempre seràs el seu esclau incondicional. Crec jo que hem de conèixer i saber, sense imposicions ni censures, tot allò que la nostra curiositat, que la nostra motivació ens demani, No oblido les paraules d'aquell mestre d'escola, "No saber no és bo, però és pitjor el no voler saber".

Sinto petit  26/01/2022