CARTA AL JEPIC 001 “SOVINT TOT ÉS RES I RÉS ÉS TOT”

 

PARA LEERLO EN CASTELLANO

Deixo enrere estones de felicitat, de dolçor, també de tristor i melangia, d'angoixa i d'errades. Continuo el camí que a poc a poc vaig fent, cap seré. Sé molt bé el que vull. M'he adonat que ens preocupem per a quedar bé, que tot ho fem per a agradar a les altres persones i, sense saber-ho, ens fa mal. ¿A on està allò de primer tu, després tu i si queda algun moment, per a tu?, si no estàs bé amb tu mateix no pots estar bé amb ningú. Havia arribat a no estar bé ni amb mi mateix. Disculpeu-me, només sóc un simple ésser humà.
Sinto petit. 27/08/2018
 
Fa quasi tres anys d'aquest escrit, acabat de sortir del que li dic "tercera metamorfosi". Encara que tot el que dic en ell, des de molt jove, als catorze, quinze anys, ja ho pensava, però no ho practicava en la seua amplitud. Em feia por no tenir gent al meu voltant amb la que riure i ser feliç. Ara que ho practico, m'adono que realment tinc molt poca gent que m'accepti tal com penso i sóc, fins i tot alguns familiars em rebutgen, o sigui sóc una bestiola estranya a la qual obviar, També podria dir que, en la joventut, tenia raó, havia de fer el que feia per a poder estar envoltat de gent i tenir la falsa sensació de ser feliç, però "NO", mirat des d'aquests moments, he de dir que sí que estava envoltat de molta gent a la qual feia riure, jo, com a persona i per les coses que deia i feia. Que m'envoltaven perquè era el campió de Catalunya de la meua categoria en "Karts" respecte a hores de resistència en cursa, sis hores dos pilots un Kart, i quan m'anaven a proclamar campió de Catalunya , a falta de dues curses, món pare, ho va impedir.
 
Envoltat de gent perquè feia els meus "pinitos" en curses de cotxes, perquè cantava i tocava la guitarra, en trobades, excursions i, fins i tot, en un Pub, perquè podia estar més d'una hora seguida explicant acudits sense repetir-ne ni un, perquè estava introduït en el món de la parapsicologia científica i era soci fundador d'un gabinet de psicologia, on a més de tenir una consulta, impartia cursets de creixement personal i altres, perquè coneixia a molts polítics, per fer fotografies i impartir classes gratuïtes, per no tirar-me enrere en res, sempre endavant amb coll.., etc., etc. Doncs NO, no estava ben envoltat, no, no estava ben acompanyat, ni tan sols de les dues companyes, la que em vaig casar i la que em vaig ajuntar després de divorciar-me, la mare de les meues filles.
 
Ara no faig poca cosa de tot això, ni de bon tros, ara visc més per a mi, però segueixo amb les meues bases de tota la vida, sempre endavant, mai tirar enrere, ajudar a qui pugui, intentar ser comprensiu i respectuós, a vegades no puc. Recordo que tota aquesta gent que m'envoltava i em venia a buscar per a fer qualsevol cosa, que em convidava a qualsevol festa, menjada o esdeveniment, només era això, gent, genteta que els hi mancava allò que algunes persones en diuen ànima, jo en dic "humanitat", sí, n'estaven mancats. Tot era pur mercantilisme i poder presumir d'amic, desconeixien el significat real de què és la verdadera amistat.
 
Mai els vaig trobar quan em van començar a fallar les forces, els necessitava per a poder enfortir-me més de pressa i estalviar-me certs patiments, ja no els servia de res i les excuses podien ser molt variades, sobretot la que els hi havia fet mal, però mai van tenir el moment per a dir-me quin era el mal real, no el fictici, si és que n'existia algun.
 
Estar envoltat de molta gent que et reclama que t'idolatra, que... no vol dir estar ben acompanyat, i ja ho diu la dita, "val més sol que mal acompanyat, o, val més menjar poc i pair bé, poques persones al teu costat però humanes, sinceres, raonables i respectuoses.
 
No vull dir que ara estigui sol, no. Necessito molt poc temps per a anomenar a totes les persones que em fan costat sincerament, que els és igual els diners, la fama, etc. que pugui tenir jo, els importa la meua persona tal com sóc.
Encara que moltes persones ho dubtin, perquè no es veu, no es nota, N'hi ha éssers humans que aimen, que m'accepten, que em respecten, qui aima ho fa sense sorolls i sense cridòries ni pomposes manifestacions, ho fa desinteressadament, en silenci, no esperant res a canvi, compartint, animant, intentant comprendre, respectant, en definitiva "AIMANT".
 
No guardo rancúnia a ningú, tampoc he arribat a odiar a cap persona, penso que prou pena tenen al no tenir humanitat, personalitat, ni amor real , només falses amistats, falsa felicitat i tot disfressat per a què faci conjunt amb la seua disfressa. Hi ha una dita que diu "Salut i pessetes la resta són punyetes" Jo prefereixo una meua que diu "Pau i felicitat, o sigui, Amor, la resta són misèries humanes". Qui no m'accepta i em rebutja, pel que creu que sóc, s'està rebutjant a ell/a, mateix/a.

Sinto petit 16/05/2021