Carta a Adelaida 006: Reflexions durant el confinamient – IV -

 

Van passant els dies i no ens conscienciem que el tema de la COVID-19 és un tema que afecta i repercuteix fins a l'última persona d'aquest món i al lloc més recòndit d'aquest planeta. Bé estimada Adelaida, ¿Ens hem tornat assassins, o és que ja ho érem i ara ho estem mostrant? Sí, assassins i assassines.
No deixen de ser executors de la mort totes aquelles persones que incompleix el que ens manen, els polítics i, sobretot, els sanitaris. Potser ells i elles no vulguin protegir-se per considerar-se lliures i a qui ningú els pot obligar, però el seu ¿llibertat? Encomana i mata. No n'hi ha prou amb ser un ésser humà, cal tenir i practicar humanitat.

Sinto petit 05/10/2020

05/10/2020
La pena de l'ahir i la por del demà, són els lladres que ens roben l'avui. Llegit a la WEB

Hem encetat el mes d'octubre i, encara que molta gent no s'ho pensava, la COVID-19 segueix viva i amb força entre naltres. El virus és molt persistent. La població, o gran part d'ella, és inconscient i creu que no els hi passarà res, no els importa el que l'hi pugui passar a la resta de la humanitat, no compleixen les normes establertes, obren les portes pera què el virus es passegi per allí on vulgui i a què ataqui a qualsevol persona. El virus no té cap mena de predilecció. No està clar que, les persones que respectem i complim les normes, no puguem ser infectades, no, no ho sabem, però el fet de complir-les, pot evitar moltes més infeccions i moltes més morts. ¿Per què ens esforcem a posar bastons a les rodes de la felicitat?

Evidentment, la pena de l'ahir, mort, dolor, confinament, virus, etc. i la por pel demà, atur, fam, pobresa, esclavitud, ¿més virus?, tot això ens roba el temps que hauríem de dedicar a ser éssers humans amb quatre dits de front i treballar sense descans per a eliminar de les nostres vides el maleït virus.

Ja ho diu la dita: "L'home és l'únic animal que entrapussa en la mateixa pedra". Doncs, si no som capaços de no entrapussar, traguem les pedres del camí i no entrapussarem. ¿No creus que pot ser una bona manera d'arribar a la felicitat?

Sinto petit    Dia de la Lluna a 05/10/2020 

25/08/2020
Si pogués esborrar tots els errors del meu passat, estaria esborrant la saviesa del present. Llegit en la web
 
Estem acostumats a criticar i menysprear a les persones que tenen erros, tampoc acceptem els nostres, i si ho fem, voldríem esborrar-los de la nostra vida per sempre. No ens adonem que venim al món amb molta informació al nostre A.D.N. i molt poca en la nostra ment, comparat amb el que podem obtenir durant la nostra vida., però, ni tot ens ho mostren prou bé per a què aprenguem, ni to ho aprenem correctament. Per tant, quan executem el que hem, après, al no ser totalment correcte, errem. Ens enfadem amb naltres mateixos i reneguem tot el que podem renegar. No ens aturem a pensar que gràcies a l'errada, podem aprendre allò que no hem fet correctament i modificar-ho, o sigui, no aprenem la lliçó i la pròxima vegada que vulguem portar a terme la mateixa idea, l'errada pot estar molt més gran, ja que allò que hem modificat no es basa en un estudi del les errades sinó que està fonamentat en el nostre absurd orgull. De les errades en podem aprendre i molt, i obtenir nous resultats molt profitosos, Només cal revisar la història i podrem observar com errors de gent que investiga, ens han portat beneficis a la nostra societat.
 
La Coca Cola, La fotografia, el microones, el marcapassos, la penicil·lina, entre moltes coses més, són fruit d'unes quantes errades, els seus beneficis són quasi incalculables.
 
No és qüestió de no errar, ho és de revisar els errors, aprendre i ...
 
Sinto petit. Dia de Mart a 25/08/2020

15/08/2020

On té costum d'habitar la incultura, normalment, li fa companyia la dictadura. Un poble que escull dictadors com a dirigents de les seues vides, viu en una pobresa cultural que el porta a la misèria i destrucció.
Sinto petit 12/08/2020
 
Quan ens parlen d'incultura, la majoria de persones associa la idea amb persones que no saben llegir ni escriure o que tenen pocs estudis reglats, que també pot ser, clar està i que jo he après moltes coses d'aquest tipus de persones. Quan en refereixo a la incultura em refereixo a les persones que no tenen, normalment, humanitat, respecte a les persones, que són xenòfobes, excloents. Poden tenir diferents carreres universitàries i ser les persones més incultes del món, o que l'única cultura a la qual consulten el que han de fer, és la que els hi mostra el món de la "DICTADURA" "DE L'AUTOCRÀCIA". Mai seran culpables de res, mai deixaran aixecar el cap a ningú i tot ha d'estar al seu gust, encara que no en tinguin, o el que diuen tenir sigui totalment pobre de creativitat, o un pèssim esborrany del mal gust.
 
Les altres persones, les que les segueixen, al no poder aportar idees, opinions que enriqueixin la cultura que n'hi ha, queden totalment òrfenes de riquesa intel·lectual, amb això, conformen una societat desolada, trista, neguitosa, incoherent, decebuda i feble. Carn de canó de les persones poderoses, dictadores i cacics. Tot això comporta un poble que s va destruint dia a dia i culpen, d'això, a la modernitat i a la falta de mitjans.
 
És molt important saber llegir i escriure, ens aporta eines poderoses per a ser lliures, però hem de saber llegir i reflexionar a la vegada i després, si no, no serveix de gran cosa. Podem fer-ho i podem aturar a les persones excloents, xenòfobes, mancades d'humanitat, dictadores i repressores, podem construir una civilització en pau, plena d'amor i felicitat, podem, doncs ¿Per què no ho fem?
 
Sinto petit. Dia de Saturn i  de les dones que encara estan, verges a 15/08/2020