Passa al contingut principal

Carta a Adelaida 005 Reflexions durant el confinament - III -.

 

En un mundo dual, siempre tiene que haber lo contrario.

Si hablo de mi paz, estoy hablando de tu guerra.
Si hablo de mi libertad, estoy hablando de tu esclavitud.
En un mundo sin dualismo, hablamos de la paz y la libertad de todos.
Sinto petit, 03/05/2016.
 
Vuelvo a  enviarte algunos escritos más de los que envío cada día a los contactos de WhatsAap, quizás me haga pesado, no lo sé, lo que sí que sé es que de las personas a las que se lo envió, me piden que continúe.


12/08/2020
Trobar-te entre les mans alguna cosa desitjada, pot fer-te arribar al súmmum de la felicitat. Retrobar-te amb la persona aimada des de la teua adolescència, per a jo, va ser alguna cosa més enllà de...
 
La teua mirada penetra dins meu, revifa el desig de besar-te i abraçar-te, allò que anys enrere no va ser possible.
 
Imagino, llavi sobre llavi amb un suau frec que ens transporta a una plaent revolta de sentiments.
 
Rebo petits frecs a la pell i als pèls de la barba que m'omplen de tendresa i em provoquen amoroses llàgrimes que dissimulo.
 
No puc pensar en el que haguera pogut ser, puig mai va estar. Però sí que puc obrir les portes a la bogeria desenfrenada dels sentiments ara empresonats per la por al dolor i per la maleïda feblesa.
 
I és quan un poc de quasi res se sent com un molt de tot, i és viu plenament en el goig d'un "tu i jo" distants en el temps i en l'espai i amagadament junts en el sentiment.
 
Seguts junts, més que escoltar-nos ens sentíem, sense voler acomiadar-nos. Seguts junts, a poc a poc, la por i el dubte desapareixen donant pas als somriures i a desitjar que s'aturi el temps, que aquests instants restin vius en el nostre inesborrable record.
 
Seguts junts, de peu junts, mirant-nos junts, em costa veure com te'n vas. Però, no t'allunyes, simplement has de viure la teua vida.
 
Gràcies per trencar la meua por als sentiments.. A Julietta, dolçament. Sinto petit. 02/07/2017
 
Avui no és 1 de juliol, ho són tots els dies des de 2017.
 
Sinto petit. Dia de Mercuri a 12/08/2020


16/08/2020
Si et sents sol quan estàs sol, llavors és que estàs en mala companyia.
Jean-Paul

Bon i feliç dia a tothom, i no vull deixar-me a ningú. Ahir nit de sopar i escoltar a l'Ariadna com anava desgranant les notes de diferents cançons de les quals coneixia una gran majoria. Encara que les cantés versionades per ella, em va agradar i em va fer sentir viu, encara que un xic sol, unes cent persones al meu voltant i la solitud era la meua gran companya. En un moment donat, vaig recordar aquesta dita que encapçala l'escrit d'avui. Clar, em vaig dir a jo mateix, et sents sol perquè la teua gran companya és la solitud, per tant no tens una companyia massa bona, potser l'hauries de canviar i vaig marxar. Sempre he considerat que la meua solitud és la meua fidel i gran companya, mai ens hem discutit, mai ens hem enfadat, crec que fins i tot ens aimem a la nostra manera. A vegades, no és que no sigui una bona companyia, és que no fa joc amb l'ambient en què estic i he de canviar d'ambient.
No deixem que la solitud sigui la que guiï les nostres vides, fem que sigui la nostra amiga i podrem gaudir d'ella, quan ho necessitem, al mateix temps que podrem gaudir de tot i tots els que ens envolten.

Sense el silenci, sense els espais, sense la solitud, res té un sentit de vida, només la mort necessita tot això per a ser realment "MORT". Estiguem vius i vivim vius.

Sinto petit. Dia del Sol a 16/08/2020


26/08/2020
Tots hem de tenir la suficient llibertat per a poder escollir l'esclavitud que més ens agradi.
Sinto petit. 15/09/91

Fresquet dia tenim aquí, espero que no sigui cap impediment per a ser feliços i felices. Bon dia per a tothom, també per a tu.
 
"AVUI; LLIBERTAT"
 
Avui, t'he vist totalment nua,
avui, he sentit el teu suau frec,
avui, hem trencat les cadenes,
avui, llibertat, realment ets tu,
avui, tu i jo, inseparablement junts.
Avui, ens poden encadenar tot el cos,
avui, ens ho poden prohibir tot,
avui, ens poden negar la vida,
avui, i mai, llibertat, ens podran separar,
perquè la llibertat sóc jo, ets tu.
Sinto petit 07/04/2013
Per a la Somilyaa Shr.
 
Crec que per a poder gaudir de la llibertat hem de ser totalment responsables de les conseqüències que comporta. A partir del moment que deixem de respectar a les altres persones, deixem d'actuar lliurement i de ser lliures, Prenem, lliurement, totes les precaucions i mesures per a combatre a la COVID-19, si no ho fem, a part de poder ser etiquetats d'assassins, perdem la condició d'éssers lliures.
 
Sinto petit. Dia de Mercuri a 26/08/2020

27/08/2020
Quan el sentiment "AMOR" és pur, la transmutació de la matèria és una realitat. Es viatja en l'espai, sense espai. Al tancar els ulls,es comparteixen les besades i les carícies, tot no estant junts, tu i jo.I la calor dels dos cossos allunyats, animen la fusió.Què importen els Quilòmetres?
Sinto petit, 03/12/1998

Suaument, plou, i jo, caminant davall la pluja.
Suaument, la fina pluja rellisca damunt meu.
Suaument, xop, em deixo acaronar pel teu record.
Suaument, les gotes d'aigua em són petons.
Suaument, l'altra pluja, les llàgrimes van eixint,
Suaument, les llàgrimes es fonen amb la pluja.
Suaument, les llàgrimes tenen dolçor d'amor.
Suaument, anhelo conèixer-te i abraçar-te de nou.
Suaument, els batecs de mon cor , inquiets, neguitosos.
Suaument, plou, i jo, aimant-te, encara, sempre.

Sinto petit  30/03/2016
Per a la JuliettaSinto petit.

Dia de Júpiter a 27/08/2020






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada