Passa al contingut principal

Carta a Adelaida 004 Reflexions durant el confinament - II -.

 

03/04/2020
Si creus que pot funcionar, veuràs
oportunitats. Però si creus que no
funcionarà, només veuràs obstacles.
Wayne Dyer
 
Molt bon dia, faci el temps que faci, molt bon dia tingueu. He escollit aquest pensament del WayneDyer, perquè crec que ens pot ajudar a reflexionar sobre el que pensem en aquests dies de confinament. A part del coronavirus en si, veiem com se n'aprofiten els polítics i certs esportistes, uns, els polítics deixant veure els seus interessos electorals i els altres, donant material o diners per a lluitar contra el coronavirus, però, això sí, fent-se la foto, presumint d'estar fent-ho, per a què tothom sàpiga que són els millors. Evidentment, podem pensar que no val la pena lluitar per a tornar a una vida com la que teníem. Tot són obstacles. Encara que, són obstacles a vèncer i els podem vèncer.
Però, ara que tenim temps per a pensar, per a reflexionar i planificar, podem trobar mil solucions per a què, al tornar a la vida d'abans, tot canviï i doni la volta la truita, allò que ara va malament, passi a anar bé. Segur que sí, ho podem fer, no ens desanimem.
 
Sinto petit.  03/04/2020


09/04/2020
Llegit en la Web
No pots canviar la direcció de vent, però pots ajustar les veles. 

06:30 del matí, tot fosc, encara, temperatura agradable, diuen que passarem dels 21 graus de temperatura. Quedi com quedi el dia, que el tinguem molt feliç.

Els mariners de vaixells de vela, saben molt bé que res poden fer per a què el vent els vagi a favor, per això tenen la possibilitat d'adequar la posició de les veles per a què el vaixell navegui cap a port.

En aquests moments, el vent, bufa en la nostra contra, poca cosa, o res, podem fer nosaltres per a canviar la seua direcció. Els científics, i tot l'aparell sanitari, fan tot el que poden, i més, per a aconseguir adequar les nostres vides, i què siguem nosaltres els que destruïm al COVID 19, i no ell a nosaltres.

El poc que nosaltres podem fer, per a ajudar als científics i a l'aparell sanitari, és creure el que ens manen, fer-los-hi cas. I, si a més a més, aconseguim conscienciar-nos de què amb l'esforç de tots i totes, arribarem a bon port, millor que millor.

Que la inspiració ens acompanyi.

Sinto petit.
09/04/2020


11/04/2020
No pretenc ensenyar.
Tan sols pretenc dir.
José Narosky
 
Bon i feliç dia a tothom. Avui dissabte de Pasqua, Continuem treballant per a sortir-ne de tot això. No ens hem de desanimar, sempre endavant. No és podem aturar.
Per a ensenyar, s'ha de ser mestre i s'ha de tenir vocació per a fer-ho. Jo, ni sóc mestre de res, sinó que un simple aprenent, ni la meua vocació és la d'ensenyar, a pesar que algunes persones creguin tot el contrari. M'agrada compartir el que he pogut aprendre i, al compartir, aprenc de les altres persones. Per a compartir, es necessita parlar, explicar les coses, per a què les altres persones tinguin una idea del perquè fas les coses, etc. etc. Això, de cap manera vol dir actitud d'ensenyant ni voler imposar el teu parer. Sense comunicació real, tot s'enfonsa, a la curta o a la llarga.
Aprofitem aquests dies per a comunicar-nos amb tothom, tenim les xarxes al nostre abast. Creixerem com a éssers humans i estarem més enfortits per a refer tot el que ara s'està destruint.
 
Sinto petit.
11/04/2020

13/04/2020

A què li diuen distància
Això m'hauran d'explicar.
Només estan lluny les coses

Que no sabem mirar.

Atahualpa Yupanqui

 Bon dia, bon dilluns, bon dia de la mona.

He triat aquesta estrofa de la cançó d'en Yupanqui, perquè crec que és adient per tot el que es diu i se sent aquests dies. Des dels diferents estaments governamentals, ens van proporcionant diferents notícies. Que si això s'acabarà d'aquí a un any, o al septembre, o al novembre o...

A la majoria, allò que ens agrada, ho sentin prop, a tocar, ho paupem. Allò que ens posa amb tensió, que volem que s'acabi, veiem el seu final molt llunyà, que se'ns escapa de les mans. Aquesta distància és la que no sabem, o no volem, mirar. Cada dia que passa no és un dia més lluny, és un dia més a prop, encara que les notícies ens confonguin.

Mentre ens dediquem a ploriquejar pels racons de casa, ens anem destruint. Poca gent quedarà per a reconstruir tot això. Tenim fills?, tenim pares?, tenim... humanitat? Pensem en naltres, però, sobretot, pensem en ells i elles, en la humanitat.

Sinto petit.
13/04/2020


29/04/2020
Si penses en els problemes que tens, aconseguiràs més problemes. Pensa en solucions i trobaràs solucions.
 
Bon dia i bon sol, tenim per Juncosa. Que tothom tingui un bon i feliç dia, fins i tot, aquelles persones que ens menyspreen.
 
N'hi ha que diuen que sóc negatiu, que només veig les parts negatives de tot. Segurament serà així, encara que penso que més aviat sóc una persona realista. També és cert que a molts de valtres us he dit que m'agrada buscar, en primer lloc, els contres de tot, coneixent-los, puc enfrontar-me a ells i tornar-los pros per a ajuntar-los als que ja té cada cosa. Mirant-me el problema en la seua totalitat, des de la seua globalitat, el puc entendre millor i accedir de manera ràpida a les parts per a solucionar el que faci falta.
 
Crec que sempre, i sobretot en aquests dies, hauríem de mirar sense por als "problemes" que se'ns presenten, buscar tot allò que ens aporta negativitat i trobar la manera de convertir aquesta negativitat en positivitat. Fem-ho i en pocs dies ens en sortim de tot aquest calvari. Que la PAU sigui la nostra més fidel companya.
 
Sinto petit.
29/04/2020



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada