30-11-2020 Dilluns

 

Carta a Adelaida 002 “A vegades ens miren” PRIMERA PART
Sinto petit, 15/03/2016

 
“A vegades, ens miren uns ulls que no ens veuen.     
No, no són ulls que res veuen, no.
Són ulls que res senten,
que tenen por a aimar i a ser aimats.
Sinto petit, 07/03/2016”
Aimada Adelaida:

 
Ja torno a recórrer a la teua persona. Ets el meu refugi i el meu empara. Pot ser que abusi de la teua paciència. Gràcies per entendre’m i atendre’m.
Em trobo en un estat de desconcert, en un moment confús on tot perd interès i sentit, on tot sembla formar part del primer acte d’una obra de teatre abstracta. Res té a veure amb la bogeria, però em sento foll. Foll d’idees, de sentiments, d’esperit de lluita, d’amor rebut. Incapaç de desenvolupar la meua creativitat. Insegur dels sentiments dels altres. Dubtant contínuament d’allò que hagi pogut fer bé i malament en aquesta vida, per tant, dubtant de si fer o no fer per por a ser rebutjat, encara més, ja que al no conèixer els meus errors, no els puc rectificar i, en la societat en què vivim, només es passen per alt els errors de qui representa ser una persona benefactora, quan ho deixa de ser, fins i tot les virtuts les hi declaren com a defectes.
 

Dia de la Lluna  a 30/11/2020