31/10/2020
Carta a Adelaida 001 "Ens sentíem emparats per l'amor" SEGONA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-ladelaida-001-ens-sentiem.html
Sinto petit 16/12/2015
... M’entremesclo amb les ombres. Et trobo allí, amb les teues pors, la teua solitud, els teus autoretrets, les teues mancances, les teues distàncies, els teus desamors. I m’ho faig meu.
M’acarona la brisa. Sento els teus suaus llavis al besar-me. La teua dolçor al lliscar les teues mans pel meu cos. I m’ho faig meu.
Algú em va dir que estàvem fets de pols d’estrelles. Potser sí. Avui em pregunto si estem fets de bocinets de tots aquells éssers que ens han fet sofrir, plorar, riure, somiar, sentir-nos feliços. Fets de bocinets de dolor, de plaer, d’AMOR.
Però torno al món on tot es pot tocar i olorar. És segur que milers de persones s’estan morint de gana, i entre elles, infants innocents i castigats per la cobdícia dels que orgullosament s’autoanomenen “ÉSSERS HUMANS”.
Un món ple de presoners d’ells mateixos que ploriquegen les seues misèries. Ple d’altres presoners involuntaris, sense cap culpa, només la de ser dèbils davant d’aquelles persones que mai s’afarten d’oprimir-los per a omplir les seues butxaques.
Dia de Saturn a 31/10/2020
Carta a Adelaida 001 "Ens sentíem emparats per l'amor" SEGONA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-ladelaida-001-ens-sentiem.html
Sinto petit 16/12/2015
... M’entremesclo amb les ombres. Et trobo allí, amb les teues pors, la teua solitud, els teus autoretrets, les teues mancances, les teues distàncies, els teus desamors. I m’ho faig meu.
M’acarona la brisa. Sento els teus suaus llavis al besar-me. La teua dolçor al lliscar les teues mans pel meu cos. I m’ho faig meu.
Algú em va dir que estàvem fets de pols d’estrelles. Potser sí. Avui em pregunto si estem fets de bocinets de tots aquells éssers que ens han fet sofrir, plorar, riure, somiar, sentir-nos feliços. Fets de bocinets de dolor, de plaer, d’AMOR.
Però torno al món on tot es pot tocar i olorar. És segur que milers de persones s’estan morint de gana, i entre elles, infants innocents i castigats per la cobdícia dels que orgullosament s’autoanomenen “ÉSSERS HUMANS”.
Un món ple de presoners d’ells mateixos que ploriquegen les seues misèries. Ple d’altres presoners involuntaris, sense cap culpa, només la de ser dèbils davant d’aquelles persones que mai s’afarten d’oprimir-los per a omplir les seues butxaques.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada