Passa al contingut principal

30/03/2020


Llegit a la web

"Quan estiguis trist, somriu. Quan tot et pugui,
somriu. Quan sentis que no pots més, somriu.
Així, t'adonaràs del fort que ets."


Hola

Ja fa temps, vaig escriure una mena de poema amb el títol de "Somriu". Al veure aquesta frase, a la web, l'he recordat amb dolçor. El vaig dedicar a tothom que aima per a aimar, sense esperar res a canvi, i molt especialment a les meues filles Laia i Marina. El tinc penjat al meu blog i ha tingut unes quantes visites.

La Marina, que el va llegir quan el tenia escrit a mà, va voler que l'hi escrivís la paraula "SOMRIU" en un paper i se'l va fer tatuar a l'esquena, a dalt de tot, al mig, al principi del coll, de manera que, quasi sempre, tothom el pot llegir.
Per a jo, el somriure és multifuncional. Qui somriu, quasi sempre, és perquè rebutja tot allò que causa infelicitat i, al mateix temps, fa patent la seua pau interior. El somriure és un cartell que et diu "en jo trobaràs el caliu de la pau i la llibertat"

N'hi ha persones que esbossen un somriure de teatre, per a acontentar a la galeria. Però es nota la diferència des de quilòmetres lluny.

I és cert, si en els moments difícils som capaços de somriure, sempre que no sigui de manera falsa, vol dir que la nostra fortalesa, fa possible que trobem tot allò que és positiu, i que n'hi ha dins de tot el negatiu que ens agredeix i ens oprimeix.

Ja sé, em direu que no és fàcil somriure amb tot el que corre, ja ho sé i tampoc he dit que ho sigui. Però també és cert que si ens relaxem i veiem l'oportunitat que tenim per a posar en ordre la nostra vida, de comprovar que n'hi ha més persones de les que pensàvem, que ens estimen i estan per nosaltres, que estem ajudant a fer que el coronavirus no s'expandeixi, etc. veurem que n'hi ha més de bo que de dolent, en tot això, per tant, tindrem suficients motius per fer un gran somriure, al món i a la vida.

Jo estic força bé, no em puc, ni vull, queixar-me, crec que, tal com diuen, no hi ha mal que per bé no vingui i que de tot això en sortirem molt enfortits.

Abraçades per a tothom i que  gaudiu d'un gran dia.

Sinto petit.
30/03/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada