Passa al contingut principal

30-07-2020 Dijous



De tots els meus amics he après alguna cosa en aquesta vida però les lliçons més importants les he après d'aquells que vaig pensar que eren els meus amics.  -Breslev co-

Ja estem al mig, al mig de la setmana. Avui dijous i aquí apunta que farà molta xafogor. Amb tot, faré el possible per a gaudir del dia.

Ja sabem que de tot en podem treure una ensenyança, si volem, clar està. Ara, amb el tema de la COVID-19, jo, n'he après moltes de coses. He pogut constatar el grau d'humanitat de les persones que m'envolten i les que he pogut veure a Lleida i als pocs llocs on he estat aquests dies. M'entristeix adonar-me de què aquest grau d'humanitat és molt baix, fins i tot quasi nul en la gran majoria de persones. ¿per què dic això?, pel que he vist. Pot ser que no calgui portar mascareta, ni guants, ni rentar-se les mans, ni guardar una distància recomanable, pot ser que sigui un invent de científics i metges, pot ser que les persones ens infectem del virus perquè estem destinats a què així sigui, pot ser, no ho sé. I també pot ser que les persones es morin per haver arribat el seu dia i per això aprofiten el maleït virus per fer-ho, no ho sé. No crec en el destí, no crec en la casualitat però sí en la causalitat. No crec que cap científic, ni cap metge s'hagi tret de la mànega aquest virus mortal, no, no ho crec, i de la mateixa manera que també he après coses de les persones que creia amigues meues, i eren simples persones aprofitades, he après de totes aquelles persones que creia humanes i amb humanitat i que no ho són. Es permeten el luxe de no portar mascareta ni guardar distàncies, es permeten, per tant, decidir sobre la vida i la mort de les altres persones, es permeten obviar ser humanitàries.

Que la pau  sigui sempre amb naltres.
Sinto petit.  Dia de Júpiter a 30/07/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada