30-06-2020

El consol és fred i insípid si no va embolicat en una solució

Plató (del 427 al 347 abans de Crist.)

Dimarts. El refranyer diu: "Quan un home és desgraciat, tots els dies són dimarts." "El dimarts, dia de tallar orelles (aquest suplici només era aplicat en dimarts)"

No, ni m'he mort ni he abandonat a ningú, coses del cos que et deixen més tranquil o no, però, tal com diu la dita, "no hi ha mal que duri cent anys" o que "mala herba no mor mai" però viure amb dolor no és gens agradable. També recordo la dita que sovint deia la meua padrina de fonts "Qui no s'anima, animal", suposo que voldria dir "anima'l", a jo ja m'agradava tal com ho deia. Aquests últims dies els he passat amb molta tensió i ahir vaig poder relaxar-me una mica més profundament i quan passes una gran tensió, al relaxar-te, tot el cos deixa anar el que havia retingut. Tot bé, gràcies. I sí, sóc dels que creu que les paraules de consol, si no van acompanyades d'una solució, no serveixen de gran cosa, i segons de qui vinguin, millor que no les haguessin dit. Diem frases fetes que ens fan eixir del pas i ens sembla que quedem com senyors, per exemple: "Tot anirà bé, ja ho veuràs" "Ets una persona molt forta i te n'eixiràs" "Déu estreny però no ofega" "no val la pena preocupar-se, tot té solució" i algunes més. Si tot aquest munt de paraules no van acompanyades d'una ajuda real, estan buides com les persones que les diuen.

Sinto petit. Dia de Mart a 30/06/2020