Passa al contingut principal

29/11/2020 Diumenge

 

Carta per a l'Emília 002 "AMOR podria ser déu, ja que està a tot arreu" QUINTA I ÚLTIMA PART

https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-emilia-002-amor-podria-ser.html

Sinto petit. 22/06/2016, tarda


Això és el que esgrimia un vidu de 62 anys que s'havia passat la vida ajudant els altres sense esperar res a canvi, que es va deixar mitja vida per dedicar-la als altres, sempre amb la veritat per davant i, ara, viu mig malalt, sol i en el bagul dels no records, en el bagul de l'oblit. Trist és el "NO AMOR" en totes les edats.

Però... es va esvair aquella espurna de tristesa que gairebé s'apodera de mi. En els últims bancs, mig tapats per uns arbusts, parelles de joves abraçats, besant-se i... el que cadascú vulgui imaginar. Es notava en l'ambient: amor, dolçor, afecte, delicadesa, plans de futur ... Em va fer ressorgir de l'angoixa del "no amor". Vaig repassar mentalment el meu passeig per l'albereda. Sens dubte, en tot el recorregut es respirava els fluids de l'AMOR, encara que, en el seu moment, em va donar la sensació que era tot el contrari.

El teu dolç record i el vist i sentit en el meu passeig per l'albereda, em va fer reflexionar sobre tu, sobre mi, sobre nosaltres. I és cert: "L'AMOR pot ser un déu, ja que està a tot arreu" també en i entre nosaltres dos. I ... aimant-me tu, t'aimo.

I, sense abandonar el teu record, tranquil·lament m'encamino a casa meua. Relaxat i feliç, em ficaré al llit i em submergiré en un profund però dolç son, deixant-me posseir per grats somnis on tu ets la principal protagonista.

 “Vull estar, les 24 hores del dia de tota la nostra vida, amb tu.

Despert: sentint-te.

Adormit: somiant-te.”

#TuitRelatoHN2014

Sinto petit 17/12/2013

Una sentida abraçada. Uns suaus i prolongats petons. Unes dolces carícies.

Dia del Sol  a  29/11/2020


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020
2 comentaris
Més informació

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada
Publica un comentari a l'entrada
Més informació