Encara
que us pugui estranyar, a vegades em quedo absort en el so del silenci
ocasionat per les ¿persones?, amb mil caretes i mil disfresses, en ell escolto
respostes i suggeriments que amb el soroll de la hipocresia no puc escoltar.
Sinto
petit. 28/07/2020
Bon i feliç dia tinguem. Avui una mica tard, coses del cansament i de
la son, tenim molts anys i comencen a pesar però no a desanimar, tot al
contrari.
"Dies de meditació al poble. La casa. Quatre pisos d'alçada. Tot
sol, tota la família a la ciutat. Ulls clucs i ment disposada a recordar
moments, llocs i dates...
... Ones acariciant les roques, murmuri que trenca la monotonia de
l'insistent silenci de l'obscura i trista nit que ho cobreix tot. Inquieta mar
que t'entrellaces amb l'obscuritat, on tu i jo ens anem perdent, confonent. On
tu i jo, companya solitud, ens entristim, ens tornem confidents, l'un de
l'altre, ens fem l'amor sense límits ni tabús, sense repòs, sense esperar un
final predictible. Simplement lliures, així, sense més."
Fragment del meu escrit "Carta a la Solitud: Comentaris en un
funeral"
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-la-solitud-comentaris-en-un.html
Sol i en silenci és quan escolto millor el que em diu el meu silenci
interior, l'hauríem d'escoltar sovint i sentiríem com ens diu que si ens aimem,
si aimem a la humanitat, tot el que fem en contra de la COVID-19 és poc.
Sinto petit. Dia de Mart a 28/07/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada