Carta per a l'Emília 002 "AMOR podria ser déu,
ja que està a tot arreu" QUARTA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-emilia-002-amor-podria-ser.html
Sinto petit. 22/06/2016, tarda
Vaig deixar a mare i filla, una acariciant i l'altra plorant
desconsolada, vaig continuar el meu passeig. Uns metres més enllà, joves amb
les seues motos, presumint davant d'unes noies d'entre quinze i divuit anys.
Soroll de motors, fum, agressivitat juvenil i ... bé, no vaig voler parar-me.
Vaig continuar albereda endavant. Matrimonis de certa edat, estaven asseguts en
els gairebé últims bancs del passeig. Vaig començar a caminar una mica més a
poc a poc, per a poder observar a la gent allí reunida. Gent de seixanta a
vuitanta anys, matrimonis, separats, divorciats i vidus, desgranant la seua
vida i les seues penes, que gairebé tot es resumia en que enyoraven als seus
fills i que gràcies als néts, revivien i se sentien útils. No els molestava
tant la solitud com el fet de sentir-se "no útils".
"No és la solitud la que em destrueix, amb ella em porto bé. Ens
aimem, ens respectem, ens fem companyia mútua. És el sentiment de "ser
inútil" per a tot i per a tots, el que em destrossa. Comprovar que ningú
et té en compte per a res, és el que m'ofega. Estar pagant el preu que costa
ser sincer, el de no ser hipòcrita, el de voler ajudar, i error meu, fins quan
no els interessa la teua ajuda, és el que em revela".
Dia de Saturn a 28/11/2020
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-emilia-002-amor-podria-ser.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada