Passa al contingut principal

28-05-2020



Respira i contínua, és només un mal dia, no una mala vida.
Llegit a la web

De matinada, el cel ens anunciava que volia fer possible la dita "Al maig, cada dia un raig", però crec que no serà així, sembla que vol aclarir-se. De totes les maneres, gaudim del dia i siguem feliços.

Vaig acompanyar a uns familiars a fer una visita guiada al Monestir de Poblet, per cert, la persona que ens va guiar va ser la germana del molt apreciat Santi Arbós. Tot fent la "tournée" pel Monestir, ens va aturar un monjo i vàrem debatre una mica. Ens va preguntar què era el que no podíem deixar de fer per a poder estar vius. Després de respondre una diversitat de coses, ens va dir: RESPIRAR, una llarga estona sense respirar i ens morim. Puig, si volem continuar, hem de respirar. La respiració és una eina fonamental a l'hora de treballar les relaxacions i altres temes. Quan patim una gran saldrocada emocional, una respiració adequada ens pot ajudar moltíssim. N'hi ha dies que diem: "Hauria estat millor quedar-me al llit". Respirem profundament, retinguem l'aire als pulmons una bona estona, deixem-lo anar a poc a poc, aguantem una estoneta sense inhalar aire i "Sant Tornem-hi" unes deu vegades i... a continuar que no ha estat res.

La COVID-19, és uns mals dies, es pot destruir i no serà una mala vida la que ens quedi per a viure, No tot es pot resoldre amb un exercici de respiració esperant que tot s'esvaeixi fins a desaparèixer, no, però assossegar-se, respirar amb profunditat, etc. ens pot mantenir la ment clara i ajudar-nos.
RESPIREM,

Sinto petit. Dijous 28/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada