Passa al contingut principal

26-07-2020 Diumenge


Voler quedar bé amb totes les persones, és quedar malament amb tu mateix. Voler tenir contentes a totes les persones, és tenir-te trist a tu mateix. Sent tu mateix, només no estaran d'acord ni contentes, aquelles persones que et volen com membre dels seus esclaus.
Sinto petit 26/07/2020

Dia de calor, normal, estem en ple estiu, no podem esperar que ens faci fred, ni amb el tan anomenat canvi climàtic, però ¿és que la terra sempre havia estat com ara?, sempre m'han dit que les muntanyes que tenim per aquestes contrades estaven cobertes d'aigua i per això tenim tants "rollons", o pedres de riu amb els cantons rodats, es va retirar l'aigua, i van quedar al descobert les muntanyes, l'aigua s'estava congelant i cap als cercles polars a formar icebergs. Ara, l'aigua dels cercles polars s'està descongelant, o sigui, torna a l'estat original. Per tant, el canvi climàtic problemàtic ¿Va ser quan es va congelar l'aigua, o és ara? ¿Sabem com era el temps abans? ¿Sabem si la taca d'ozó havia estat d'una altra manera? ¿Què sabem en realitat? N'hi ha grups que volen quedar bé amb tothom, volen que totes les persones estiguin contentes i ens expliquen de tots els colors, però com que la veritat absoluta no la coneix ningú, només aconsegueixen posar-se neguitosos, i crear mala "maró" perquè no poden acontentar a tothom.

Prohibint i castigant no permetem una convivència en pau, investigant com anar adaptant la vida que hem de dur a les noves circumstàncies, pot fer que visquem millor que ara. ¿O és que els poderosos han d'obtenir vassallatge i diners a costa del que sigui i això del canvi climàtic és un negoci més dels seus? Heus aquí la qüestió, com diria William Shakespeare

Sinto petit Dia de Sol a 26/07/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada