Passa al contingut principal

26-05-2020



N’hi ha tres coses que no poden ocultar-se per molt temps: el sol, la lluna i la veritat.
Buda

Això de les "App" pels mòbils, no sé si són prou fiables. Ahir a la nit vaig mirar el temps d'avui i em deia que el cel estaria tapat, que hi podria haver llamps i trons. Mentidera, l'aplicació, un sol espatarrant i una calma que ni les senyeres del Senssalet i de la Creu de la Missió es belluguen. Prou de xerrameca i a fer alguna cosa de profit. Bon dia.

Com totes les coses que volen ser absolutes, la veritat és molt relativa a tot, encara que tot no ho coneixem i tampoc podem dir que ho és a tot, a l'igual hi ha alguna cosa que desconeixem a la que no és relativa. No fa massa temps que escrivia "Estic convençut de dir sempre la veritat. Una altra cosa és que sigui veritat el que jo crec que és veritat" 26/11/2014. Segueixo dient, i pensant el mateix. El sol i la lluna, naltres, en aquesta part del món, els veiem amb intervals de temps, i si n'hi ha bromes que els tapin, podem observar la seua llum. La veritat també la veiem, l'escoltem i la sentim sempre, a vegades, n'hi ha persones que la volen amagar amb unes grans capes de mentides i/o d'hipocresia. No m'agrada gens la hipocresia. També hi ha la dita de "dient les veritats, es perden les amistats" al que jo sempre he respost "SI NO PUC DIR LA VERITAT, ÉS QUE NO HI HA AMISTAT". Això sí, trigui el que trigui, la veritat se sap.

Amb el tema COVID-19, ens tenen mig enganyats, que ja n'hi ha vacunes, que han mort tants, i són més menys o són menys, que si no és gaire contagiosa, s'ha demostrat que ho és, que. La veritat se sap, algunes de les mentides trigaran molt a eixir a la llum, però les coneixerem. El que és més important és que naltres siguem sincers, començant amb naltres mateixos, i no li posem paranys al treball per a anar endavant i arraconar per sempre al maleït virus. Ho podem fer. Fem-ho.

Sinto petit. Dimarts 26/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada