25-05-2020

Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos.

Viatge a Ítaca – Lluís Llach

Ha plogut, ara escampa i es veuen ullades de cel blau. És igual, tindrem el dia que vulguem tenir, jo trio tenir-lo bo, espero i desitjo que valtres també.

Si no tothom, la gran majoria haurem escoltat, alguna vegada, aquelles dos frases: "L'arbre no et deixa veure el bosc" i "la roca no et deixa veure la muntanya". Han estat, i estan, utilitzades per a fer-nos veure que el problema que ens neguiteja, no ens deixa veure la solució, la qual, sempre existeix. Són aquests arbres caiguts que ara ens empresonen, és la boira que, en lloc de traspassar-la, ens emboira el cap, el que ens fa immòbils a la resposta necessària per a seguir caminant. Ens ho deixa clar la lletra de la cançó, havent eixit positivament del problema, no ens hem de quedar quiets i "ja està, ja ha passat tot". No. Hem de continuar traient, o apartant, pedres i arbres del nostre camí i no aturar-nos mai.

Ningú ens ha empresonat a causa de la COVID-19, simplement, ens han recomanat unes mesures per a poder aturar l'avançada dels seus efectes. Si alguna persona se sent empresonada, és que davant té moltes pedres i arbres que no li deixen veure-hi clar. Tothom necessitem tenir la visió clara i treballar amb el mateix interès: colpejar fins a destruir aquest virus que ens vol empresonar i matar.

Sinto petit. Dilluns 25/05/2020