24/09/2020 Dijous

 

Lluna (Per a la Júlia, d'"Els Torms")

 

… I em deies no sé què de la lluna,

i em vas preguntar no sé què de la lluna,

i et vas quedar mirant no sé què de la lluna,

i tot això amb el cos nu, nu de roba, nu de perjudicis,

i tot això amb la ment clara,

i tot això amb una clara concepció de la circumstància i del moment.

… I vas preguntar-me… ens comuniquem?,

i fredament et vaig respondre – clar, clar que sí -.

Jo sabia que sí, però no com ni amb què.

En trobar-me sol vaig saber el què: Pau,

enyorada Pau, immensa Pau, buscada Pau.

I amb aquell -” Vols dir? “- que jo et feia,

i amb aquell – “No diguis més això!” – que tu em deies,

i amb la meua solitud última,

i amb la meua nova amiga anomenada “Pau”,

vaig voler trobar el què i com s’havia produït aquella immensa Pau.

Poden ser els estels?, pot ser la lluna?,

poden ser corrents, emanades de tu cap a mi, i desconegudes per mi?,

o podies ser tu, envoltada amb un mantell d’estels, de llunes,

de bromes, de vents de ponent o llevant?

No ho sé, però sí que sé que la lluna ja és amiga meua,

sé que al mirar-la veig la teua imatge,

sí que sé que no podré oblidar-te mai.

 

Sinto petit.

11/09/1977

A tu, Rosa Júlia de Torms (Lleida), tot el que el meu cor vol dir-te

(era la lluna que veiem a l’era de Ca l’Arbonès “lo pouet”)

 

 

Dia de júpiter a 24/09/2020