Passa al contingut principal

24-05-2020



De vegades la pau no és més que por: Por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit.                    Raimon, cantautor de Xàtiva.

Ja ho va dir el senyor de la TV, avui canviava el temps i t'ornàvem a la primavera. Tenim el cel encapotat i fa més fresqueta que ahir. Però, com ahir, que siguem feliços i visquem en i amb la PAU.

A les paraules d'en Raimon, afegeixo unes de meues: " tota pau aconseguida amb violència, no és pau", pot ser qualsevol cosa menys pau. Aquelles persones, de les quals diuen que han estat vençudes, sempre estaran neguitoses i amb ganes de lluitar contra les persones que les oprimeixen i es vanaglorien d'haver-les dominat. Mentre sigui així, no n'hi ha una "PAU" real, n'hi ha una violència etiquetada com a pau.

Gràcies a aquesta maleïda eina, anomenada por i que ens l'imbueixen des de la infantesa, qui l'utilitza pot aconseguir quasi tot allò que vol, menys la pau, la felicitat, el respecte, compartir , els grans pilars de "L' AMOR". Si volem acabar de manera positiva amb la COVID-19, hem de desterrar la por, hem de prendre mesures, però sense por, hem de treballar junts, organitzadament i sense por, hem de pensar en naltres i en la resta de les persones i, sobretot, sense por. La por ens farà dubtar, ens farà covards, ens farà mandrosos i... res d'això, sense por a les altres persones, treballant junts pel bé comú i sense descans. SEMPRE ENDAVANT I LA POR DAVALL DELS NOSTRES PEUS.

Sinto petit.   Diumenge 24/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada