23-12-2020 Dimecres

 

Carta al record: "Tots hem perdut, tots som vençuts" QUARTA PART
29/07/2015
 
...També, el mirall, li mostrava el seu pentinat, aquells cabells que van néixer pèl-rojos i que gràcies a un xarampió van caure i van sortir altres, però negres. Els observava i tornava a observar. Els recordava quan gaudien d'aquell color negre, o castany fosc i que li cobrien les espatlles. Que quan corria el vent, acaronant-los, es movien sinuosament i semblava que deien: "acarona-me'ls" "besa-me'ls". Però, en aquell moment, havent passat els anys, el color, dels seus escassos cabells, estava entre el blanc i una gamma de grisos, encara que, en moure's, seguien dient: "acarona-me'ls" "besa-me'ls".
 
Encara davant del mirall, i veient-la seua cara reflectida, dos dits feia lliscar pels llavis que estaven sense pintar. Sempre li havien dit que convidaven al petó. Pensava: fa anys que només els utilitzo per omplir de petons als nens: néts i besnéts, i com no, per besar el vidre que protegeix la fotografia de Pau en un marc que tenia sobre la tauleta de nit, al costat d'una petita llum que mantenia encesa permanentment. Nit rere nit, s'asseia a la capçalera del llit, just davant de la fotografia de Pau, murmurava una curta oració i, després, amb una mirada trista i amorosa, alhora, prenia entre les seues mans la fotografia i li demanava al Pau que, des del lloc on estigués, els beneís i els protegís de tot mal. Li feia un petó, s'estirava al llit, intentava dormir, descansar. Amb un últim pensament "que demà no sigui pitjor que avui" tanca els ulls.
 
Dia de Mercuri  23/12/2020