Passa al contingut principal

22-11-2020 Diumenge

 

Carta per a un núvol dolç de cotó fluix, Marce Pérez.  SEGONA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-un-nuvol-dolc-de-coto-fluix.html
 
 
Sinto petit 16/06/2015
 
... La llum de l’alba traspassa les cortinetes de la teua finestra, ressaltant, en el teu cos nu, tota la teua bellesa. Amb els ulls tancats i abraçat al coixí, que fa olor de tu, veig la teua bella imatge dins meu. Te’n vas, però estàs aquí.
 
Aimada, encara que lluny, estàs ací, estàs en mi, estàs amb mi. Aimar-te, aimada, no em deixa buit en cap instant, m’omple fins al més recòndit racó del meu cos. És per això que no vull que res ni ningú em faci destorb, si obro els ulls.
 
Vull gaudir, de cada minúscul instant de les nostres vides, de tu, de mi, d’un tot que no és res però que ho omple tot. Seria quasi absurd assegurar-te que mai et deixaré d’aimar i d’estar al teu costat, encara que sigui, forçosament, en el pensament, ho seria d’absurd, i molt. Però crec que sí, que et puc dir que mentre els meus sentiments siguin els que són, tossudament i permanentment t’aimaré i l’enyor de tu hi estarà present.
 
Però… no, no t’estranyis si et diuen que m’he regirat contra tot, que he colpejat parets amb els meus punys, volent destruir-ho tot, que he cridat i xisclat fins a quedar-me sord, que he volgut morir per no voler viure sense tu. O que, desconsolat, he plorat com un xiquet que es queda orfe, per no entendre res de res.
 
Dia del Sol a  22/11/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada