Carta per a un núvol dolç de cotó fluix, Marce Pérez. SEGONA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-un-nuvol-dolc-de-coto-fluix.html
Sinto petit 16/06/2015
... La llum de l’alba traspassa les cortinetes de la teua finestra,
ressaltant, en el teu cos nu, tota la teua bellesa. Amb els ulls tancats i
abraçat al coixí, que fa olor de tu, veig la teua bella imatge dins meu. Te’n
vas, però estàs aquí.
Aimada, encara que lluny, estàs ací, estàs en mi, estàs amb mi.
Aimar-te, aimada, no em deixa buit en cap instant, m’omple fins al més recòndit
racó del meu cos. És per això que no vull que res ni ningú em faci destorb, si
obro els ulls.
Vull gaudir, de cada minúscul instant de les nostres vides, de tu, de
mi, d’un tot que no és res però que ho omple tot. Seria quasi absurd
assegurar-te que mai et deixaré d’aimar i d’estar al teu costat, encara que
sigui, forçosament, en el pensament, ho seria d’absurd, i molt. Però crec que
sí, que et puc dir que mentre els meus sentiments siguin els que són,
tossudament i permanentment t’aimaré i l’enyor de tu hi estarà present.
Però… no, no t’estranyis si et diuen que m’he regirat contra tot, que
he colpejat parets amb els meus punys, volent destruir-ho tot, que he cridat i
xisclat fins a quedar-me sord, que he volgut morir per no voler viure sense tu.
O que, desconsolat, he plorat com un xiquet que es queda orfe, per no entendre
res de res.
Dia del Sol a 22/11/2020
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-un-nuvol-dolc-de-coto-fluix.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada