Passa al contingut principal

21-07-2020 Dimarts



No ha estat un menyspreu cap a tu. És la meua manera de dir-te que:"NI SEXE SENSE AMOR NI, AMOR SENSE SEXE". No era el moment.
Sinto petit 28/04/2014, nit

Ahir escrivia sobre el sexe i l'amor, avui ho faig del sexe i els diners. Cada país té la seua moneda, el sexe és una moneda internacional, les persones, dones i homes que es dediquen a la prostitució, cobren en qualsevol moneda d'ús legal. Però si en lloc de prostitució, parlem de sexe entre persones que es dediquen a coses variades, el plaer sexual es converteix en moneda i internacional. En l'amor mercantilista, tot es compra i es ven, la moneda més comuna és el sexe. En una ocasió, vaig ser testimoni d'una transacció entre un matrimoni. Varen comprar una nevera, al cap de dos dies a ella no li agradava i li va dir al marit que en volia una altra, el marit es va negar dient que era acabada de comprar i que ja estava usada, al tercer dia que ella va insistir, a la nit hi haguera sexe entre la parella, l'endemà, nevera diferent i nova. N'hi ha una mena d'acudit en el qual el xiquet s'abaixa els calçotets i li diu a la xiqueta:.- mira quina cosa hi tinc aquí!!!.- i ella s'abaixa les calces i li respon .- amb el que hi tinc jo, del que tens tu, en tinc tantes com ni vull -. El sexe serveix per a comprar un abric de pells, una joia, un cotxe, etc. No té Banc Central que el reguli ni ministeri que li cobri impostos. També és, per tant, una eina per a esclavitzar i maltractar, per a crear una dependència brutal que fa que perdem el seny i ens dobleguem a les demandes de les altres persones.  No ens dobleguem a la COVID-19, dobleguem-la.

Sinto petit. Dia de Mart a 21/07/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada