Potser la vida m'ha colpejat, però encara no ha
aconseguit llevar-me el somriure.
Francis Castel
Ahir vàrem acabar el dia amb una bona
temperatura i diuen que la cosa promet, que anirà augmentant durant uns quants
dies. Feliç dia.
Doncs sí, durant aquests seixanta-cinc anys
i mig, n'he passat de tots els colors, trencada dels ossos húmer, ombro i
temporal (del cap) tot a la vegada, va dir el traumatòleg que moriria alego i
no em va enguixar ni el braç ni l'ombro, al cap de deu dies del coma, vaig
despertar, fa cinquanta-tres anys. Vint-i-nou- nou anys dient-me que tenia
manies i el que passava és que se m'estava secant l'artèria coronària dreta,
fins que es va quedar com un fil de cosir, i les dues esquerres es van taponar
tant que em van practicar tres bypass i uns quants empelts, després de
diagnosticar-me, quan havia complert els trenta-nou anys, tres dies de vida i
un dos per cent de sortir-ne viu de l'operació. Hepatitis A, quan tenia trenta
anys. Càncer de pròstata als meus seixanta anys, amb efectes secundaris que van
provocar, en cinc anys, deu operacions incloent la de l'extracció de la
pròstata i seminals, a conseqüència, una fístula entre bufeta i còlon, etc.,
etc. . Entremig de tot això, trencades de diferents ossos, costelles, talons, vèrtebres,
etc., problemes de fetge, diabetis, estafat i arruïnat en diverses ocasions i
un llarg etc.
Estic viu, amb moltes ganes de viure i de
tornar a fer el que sigui per a ajudar a qui pugui. Per moltes bastonades que
la gent m'ha proporcionat com a pagament de les ajudes administrades, jo, hi
torno, a l'igual és que sóc masoquista. Cert és que encara que no els hi sembli
real, a diferents persones, somric sovint i ple de goig.
La COVID-19 no serà la que m'apagui el
somriure, no, tot al contrari, em dóna força per a treballar per a aconseguir
desterrar-la del món. Somrieu, us farà...
Sinto petit. Divendres 22/05/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada