És difícil superar a una persona que mai es rendeix
Babe Ruth.
Solet i son. M'he aixecat molt aviat però
m'he despistat. Que siguem feliç@s, avui i sempre.
Aquesta dita va estar dirigida a uns
esportistes. És, potser, el que em fa neguitejar una mica. Superar és competir
i competir genera violència. La violència, a part de generar més violència, no
ens aporta res que ens faci evolucionar, i sí involucionar i tornar a milers
d'anys enrere, o igualar-nos al regne animal irracional, del que tant ens volem
distanciar. Tornem a la llei del més fort, en lloc d'harmonitzar tots els
coneixements i idees de la humanitat. Considero que és la manera d'evolucionar
cap a una vida plena de pau, tranquil·litat i d'un benestar meravellós.
Evidentment, sempre desterrant la violència, la competitivitat. És cert que qui
es rendeix aporta menys que altres personers que continuen. Crec que tot suma,
el poc i el molt, ajuntant-ho, fan un conglomerat important.
Tal com dic sempre en aquestes coses del
poc o del molt, no hauríem d'etiquetar, no sempre s'aporta menys perquè no es
vol sinó perquè no es pot. Ara és molt important cada miqueta que cadascú de
naltres puguem aportar per a eixir d'aquesta nefasta situació de la COVID-19.
Si no podem, no podem, però, sobretot "NO ENS RENDIM" si us plau.
Sinto petit. Dijous 21/05/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada