Passa al contingut principal

2020-05-20



La riquesa no consisteix a tenir grans possessions, sinó en tenir pocs desitjos.   Epictet

Meravellós dia tinguem. Que l'harmonia i la pau siguin els nostres fidels companys.

Passejava per la platja i en apropar-me a un grup de persones que feien petar la xerrada, em vaig adonar que el tema en qüestió anava de persones riques i de pobres. Vaig alentir el pas, em va picar la curiositat. No hi havia acord entre elles, es podien escoltar diferents opinions, fins i tot contraposades. L'opinió que em va resultar més xocant, va ser la d'una d'aquelles persones que es va dirigir a les altres amb un to un xic imperatiu, i els hi diu. - "Mireu, aquella persona que viu en la casa de colors, i finestres que semblen miralls, és tant, tant pobre que només té diners" - Aquesta dita em va fe reflexionar una bona estona, si senyor. Els altres membres del grup, bocabadats i sense paraules. Em van venir a la memòria unes quantes dites sobre rics i pobres, però cap que em fes pensar tant, i tanta estona com aquesta. Jo vaig arribar a una conclusió, valtres heu d'arribar a la vostra.

La gran diferència entre persones riques i persones pobres, es diu "DINERS". Quan arriba un monstre, com ho és la COVID-19, no mira les butxaques ni els comptes corrents de ningú, per a ell, totes les persones són aptes per a ser infectades. I aquí l'eterna pregunta, ¿Es poden endur els diners a l'altre barri, anomenat mort?, i si se'ls poguessin endur, ¿podrien fer alguna cosa amb ells?

Mai en la vida, molt menys en aquests difícils moments, hauríem de classificar a les persones, ni pels diners, ni per creences místiques i/o religioses, ni per sexe, ni per... Tot el que tenim serveix per a fer el bé a la humanitat. Guardar-s'ho, només serveix per a agreujar la situació. Tots a una, però no tots a una sola idea, seria una dictadura i erraríem, tots a una amb una gran quantitat d'idees diferents, que enriqueixen les possibilitats de sortir-ne molt bé i en un temps prudencial.

Sinto petit. Dimecres   20/05/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada