Passa al contingut principal

20-12-2020 Diumenge

 

Carta al record: "Tots hem perdut, tots som vençuts" PRIMERA PART
29/07/2015
 
L’amor no minva
 
Les seues mans, arrugades,
pels anys maltractades,
el seu pèl acariciaven,
dolçament relliscaven.
 
Fines i llises, van estar,
admirades i desitjades, van ser.
Avui, com ahir, amor desprenen.
Qui són els que les reprenen?
 
Els anys, l’amor minven?
No sigueu cecs, l’augmenten.
 
Sinto petit 14/04/2012 matinada
 
El capvespre començava a imposar la seua presència. Un cel blau molt suau, on habitaven unes quants núvols de diferents tonalitats, predominant els ataronjats. Tot i estar enmig d'un calorós estiu, un corrent d'aire fresc suavitzava la calor que el sol havia deixat durant el dia. Margarita, mirava cap a ponent. Ulls quiets i mirada fixada en el punt on el sol s'estava amagant, o fonent-se amb l'horitzó, com li agradava dir a ella. Deia que aquesta imatge, que aquesta llum, la transportava a altres dies de la seua vida. 18 de juliol de 1936, "ALÇAMENT NACIONAL", el seu marit va ser capturat, empresonat, maltractat, a cops li van trencar el braç que no van enguixar, afusellat i tirat al forat de la fossa comuna. De quin costat estava?, qui el va empresonar?, qui el va afusellar?. Li tornarà la vida, a Pau, el fet de saber-lo amb claredat? En una guerra civil, els qui l'organitzen, només miren pels seus interessos, siguin d'una banda o de l'altre, i envien a matar, a matar-se, a innocents, germans contra germans, pares contra fills, amics contra amics, els quals no tenen més opció que disparar i matar, matar-se, estiguin o no d'acord amb els que manen i amb la "raó", que aquests tenen, per emprendre la guerra.
 
Dia del Sol  a 20/12/2020 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada