Carta al record: "Tots hem perdut, tots som
vençuts" PRIMERA PART
29/07/2015
L’amor no minva
Les seues mans, arrugades,
pels anys maltractades,
el seu pèl acariciaven,
dolçament relliscaven.
Fines i llises, van estar,
admirades i desitjades, van ser.
Avui, com ahir, amor desprenen.
Qui són els que les reprenen?
Els anys, l’amor minven?
No sigueu cecs, l’augmenten.
Sinto petit 14/04/2012 matinada
El capvespre començava a imposar la seua presència. Un cel blau molt
suau, on habitaven unes quants núvols de diferents tonalitats, predominant els
ataronjats. Tot i estar enmig d'un calorós estiu, un corrent d'aire fresc
suavitzava la calor que el sol havia deixat durant el dia. Margarita, mirava
cap a ponent. Ulls quiets i mirada fixada en el punt on el sol s'estava
amagant, o fonent-se amb l'horitzó, com li agradava dir a ella. Deia que
aquesta imatge, que aquesta llum, la transportava a altres dies de la seua
vida. 18 de juliol de 1936, "ALÇAMENT NACIONAL", el seu marit va ser
capturat, empresonat, maltractat, a cops li van trencar el braç que no van
enguixar, afusellat i tirat al forat de la fossa comuna. De quin costat
estava?, qui el va empresonar?, qui el va afusellar?. Li tornarà la vida, a
Pau, el fet de saber-lo amb claredat? En una guerra civil, els qui
l'organitzen, només miren pels seus interessos, siguin d'una banda o de
l'altre, i envien a matar, a matar-se, a innocents, germans contra germans,
pares contra fills, amics contra amics, els quals no tenen més opció que
disparar i matar, matar-se, estiguin o no d'acord amb els que manen i amb la
"raó", que aquests tenen, per emprendre la guerra.
Dia del Sol a 20/12/2020
29/07/2015
pels anys maltractades,
el seu pèl acariciaven,
dolçament relliscaven.
admirades i desitjades, van ser.
Avui, com ahir, amor desprenen.
Qui són els que les reprenen?
No sigueu cecs, l’augmenten.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada