Ningú
és tan pobre que no pugui regalar un somriure, ni tan ric que no la necessiti.
Llegit en la Web
Ja estem al mig de la setmana. Bon dijous i preparem un feliç final de
setmana.
Aquesta dita és atribuïda a diferents autors, i com no sé qui realment
la va dir per primera vegada, prefereixo deixar-ho sense nom d'autor. Hi
afegiria aquella de: "Era tan pobre, tan pobre que només tenia
diners," i la de la pel·lícula el padrecito "No vull acabar amb els
rics, vull acabar amb la pobresa".
Totes tres dites ens porten a reflexionar sobre què és la riquesa
realment, ¿Tenir molts diners i moltes propietats? Sí, això ens fa rics
materialment, però aquesta riquesa ens porta molts maldecaps, encara que no ho
sembli, per tant, som rics materialment però pobres amb tranquil·litat. Podem
comprar-ho quasi tot, menys l'AMOR, encara que sí que podem comprar dins de
l'amor mercantilista. Tenim molta gent envoltant-nos, ¿són amics i amigues?
¿Són persones que volen el nostre bé o el seu? Sí que podem comprar-ho quasi
tot, però aquest quasi tot no queda com nostre, ja que en qualsevol moment ho
posem perdre o ens ho poden prendre. La pobresa no ens la prendran mai, ningú
vol ser pobre.
N'hi ha una altra manera de ser ric o rica, no tenir res. Aleshores,
tot allò que comparteixes és real, autèntic, no ho pots perdre ni augmentar, ja
que res tens i allò que t'arriba ho comparteixes amb altres persones. És
llavors quan et fas ric o rica de veritat, en amics i amigues que no estan amb
tu per les riqueses materials, sinó que per la teua riquesa espiritual que mai
té un preu per a comprar-la o vendre-la, estan amb tu perquè comparteixes la
riquesa espiritual que a tu t'arriba, estan amb tu perquè t'AIMEN i no t'estimen,
no et valoren.
Un somriure no el tens, el fabriques a cada moment i no te'l quedes, el
comparteixes i qui el rep s'enriqueix de sentiment, d'amor.
Sinto petit. Dia de Júpiter a 20/08/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada