Passa al contingut principal

20-08-2020 Dijous



Ningú és tan pobre que no pugui regalar un somriure, ni tan ric que no la necessiti. Llegit en la Web

Ja estem al mig de la setmana. Bon dijous i preparem un feliç final de setmana.

Aquesta dita és atribuïda a diferents autors, i com no sé qui realment la va dir per primera vegada, prefereixo deixar-ho sense nom d'autor. Hi afegiria aquella de: "Era tan pobre, tan pobre que només tenia diners," i la de la pel·lícula el padrecito "No vull acabar amb els rics, vull acabar amb la pobresa".

Totes tres dites ens porten a reflexionar sobre què és la riquesa realment, ¿Tenir molts diners i moltes propietats? Sí, això ens fa rics materialment, però aquesta riquesa ens porta molts maldecaps, encara que no ho sembli, per tant, som rics materialment però pobres amb tranquil·litat. Podem comprar-ho quasi tot, menys l'AMOR, encara que sí que podem comprar dins de l'amor mercantilista. Tenim molta gent envoltant-nos, ¿són amics i amigues? ¿Són persones que volen el nostre bé o el seu? Sí que podem comprar-ho quasi tot, però aquest quasi tot no queda com nostre, ja que en qualsevol moment ho posem perdre o ens ho poden prendre. La pobresa no ens la prendran mai, ningú vol ser pobre.

N'hi ha una altra manera de ser ric o rica, no tenir res. Aleshores, tot allò que comparteixes és real, autèntic, no ho pots perdre ni augmentar, ja que res tens i allò que t'arriba ho comparteixes amb altres persones. És llavors quan et fas ric o rica de veritat, en amics i amigues que no estan amb tu per les riqueses materials, sinó que per la teua riquesa espiritual que mai té un preu per a comprar-la o vendre-la, estan amb tu perquè comparteixes la riquesa espiritual que a tu t'arriba, estan amb tu perquè t'AIMEN i no t'estimen, no et valoren.

Un somriure no el tens, el fabriques a cada moment i no te'l quedes, el comparteixes i qui el rep s'enriqueix de sentiment, d'amor.

Sinto petit. Dia de Júpiter a 20/08/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada