Si
el nostre passat es posa enfront nostre, i ens fa mal, deixa de ser passat i es
transforma en present.
Sinto
petit. 03/07/1991
Dissabte. El refranyer diu: "Qui dissabte vetlla, diumenge
dorm." "Qui dissabte balla, diumenge baralla.". Hauríem de
dormir el just per a descansar. Dormint i barallant-nos no podem assolir ni la
pau ni la felicitat.
Es parla molt de què hem d'oblidar el passat per a estar equilibrats
emocionalment. No em canso de repetir que l'ésser humà "no està
dissenyat" per a oblidar, que, en la nostra ment, tot s'hi guarda.
M'agrada dir que tenim una cambreta amb una cortina, on posem tot el que vivim,
passem la cortina i allí es queda fins que ho volem reviure o fins que alguna
cosa ens ho fa reviure. Al reviure-ho, pot ser que gaudim del record, o pot ser
que ens faci mal, vol dir que és alguna cosa que ens va fer molt mal i la vàrem
amagar en la cambreta sense superar-la. Per a jo, tot allò que ens va fer mal,
no queda superat si no ho podem reviure sense que ens causi dolor. Per això, si
al recordar, el dolor és present, no el podem considerar passat fins que el
donem per acabat.
Ja estem a la recta final de la COVID-19. Hauríem de procurar que el
seu record no ens faci mal, que tinguem present tot el que hem treballat per a
desterrar-lo i que ho celebrem amb goig, sense oblidar, clar està, a totes
aquelles persones que han hagut de baixar del tren de la vida.
Sinto petit. Dia de Saturn a
20/06/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada