27-11-2020 Divendres

 

Carta per a l'Emília 002 "AMOR podria ser déu, ja que està a tot arreu" TERCERA PART
https://sintopetit.blogspot.com/p/carta-per-emilia-002-amor-podria-ser.html
 
Sinto petit. 22/06/2016, tarda
 
Vaig haver d'obrir-me pas entre els xiquets, com si a la selva estigués, però amb molta més cura i sense matxet. Ells estaven submergits en els seus jocs i no s'adonaven que em disposava a continuar el meu camí. Bé, no tots els nens i nenes romanien ocupats amb els seus jocs i entremaliadures de l'edat. Una nena estava asseguda a terra, coberta d'herba, al costat del passeig. La vaig mirar i em va semblar veure unes llagrimetes en les seues rogisquentes galtes. Em vaig apropar a ella pensant que s'havia perdut o que qui l'acompanyés se n'hagués anat. Amb cautela, em vaig anar apropant fins que vaig arribar a uns passos d'ella. No es va immutar, va continuar amb el cap baix i plorant, gairebé en silenci. Em vaig atrevir a preguntar-li amb una veu serena, suau i segura. - Què et passa, preciosa?, li vaig comentar. Res, la seua reacció va ser la de no dir ni fer res. Vaig insistir canviant la pregunta - Puc ajudar-te? En aquesta ocasió va aixecar el seu caparró i, amb mitges paraules, em va dir que no, i que, a més, la seua mare li havia dit que no parlés amb estranys. En aquell moment, sento una veu adulta a la meua esquena -Què fa vostè amb la meua filla? - Va exclamar una dona amb veu enutjada. Res, li vaig respondre. L'he vist des del mig del passeig, aquí, sola i sanglotant, em va preocupar i vaig venir a preguntar per ajudar-la si hagués pogut, és vostè la seua mare? - Si, ho és, és la meua mare - va cridar la nena, després ho va reafirmar la senyora però amb un to més distès. Ens vàrem quedar uns minuts parlant i vaig poder entendre que estava enamorada d'un nen que jugava uns metres més enllà, però que ell estava amb una altra nena, que a ella no li feia cas: Que dolent és l'enamorament no correspost, i més a aquesta edat , hahahaha.
 
 
 
Dia de Venus a  27/11/2020