Passa al contingut principal

19-07-2020 Diumenge



Molt bon i feliç dia a Tothom, fins i tot a tu que em desitges el que em desitges.

Ahir deia que el sexe i la mort eren temes dels quals, poc es parla obertament, són "Tabú". El poc que comentem, fins i tot, pot ocasionar-nos una gran confusió. "Vaig fer l'amor", digueres, quan en realitat és que vas cloure la trobada amb una relació sexual de la qual obtingueres plaer i no pas amor . El dia que venim al món, l'amor ja el trobem fet, ve fet des de l'inici de la vida, simplement, li fem cas o li girem la cara. Com en tot, el sexe l'etiquetem per a confondre i dividir, "heterosexuals" "bisexuals" "homosexuals" i dins d'aquest últim grup, una quantitat quasi incalculable de subgrups. A part, clar està, de les persones que es transformen, o canvien de cos, diuen que la natura els ha construït un cos d'allò que no són o no senten, però que, a la vegada, poden ser heterosexuals, amb relació al cos en el qual s'han transformat o bisexuals o homosexuals o... Tot un cabdell per a tenir-nos ben controlats i manipulables al cent per cent. L'AMOR ho abraça tot, per tant, també el plaer sexual, no podem forçar una relació sexual, en la nostra convivència amb les persones que aimem, però tampoc negar-la, ni hauríem de tenir relacions sexuals perquè sí. Podem obtenir plaer amb el que sigui i amb qui sigui, això no ens fa ni més bones ni més males persones, sempre i quan no fem mal a ningú. Aimar sense importar a qui, hauria de ser el que realment hauríem de fer.

Amb qui no hauríem de tenir cap relació és amb la COVID-19, millor ignorar-la , rebutjar-la i eliminar-la.

Sinto petit Dia del Sol a 19/07/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada