Tots
hem de tenir la suficient llibertat per a poder escollir l'esclavitud que més
ens agradi.
Sinto
petit. 15/09/1991
Divendres. El refranyer diu: "El divendres, faves tendres."
"Divendres i dia tres, molt dolent mes." "Casament en divendres,
és molt de témer." Em sembla que res hem de témer, la por no és bona per a
ser feliços.
En més d'una ocasió he plantejat, ¿què és la llibertat? És un d'aquells
absolutismes difícils de saber. Com la majoria d'absolutismes emocionals i
sentimentals, cadascú de naltres, el volem aconseguir amb matisos diferents,
pel que no hi ha cap patró establert a seguir per a arribar a assolir-ho. Dia a
dia, observo com exigim que ens deixin exercir la nostra llibertat per a vestir
com volem, per expressar el que volem, per a mostrar el que volem, etc. però
sense tenir en compte si això perjudica la llibertat de les altres persones.
Demanem que no ens castiguin per consumir drogues, per fer ús de la violència,
que ens deixin ser esclaus de l'esport, de la música, de certs aliments o de totes
les "innecessitats", etc. Diem que com que som éssers lliures, tenim
dret a decidir ser o no ser esclaus dels que ens doni la real gana.
Som lliures d'ajudar, o no, a combatre a la COVID-19, si no ho fem,
deixem de ser lliures per a passar a ser esclaus del nostre egoisme. Que no
sigui l'esclavitud voluntària la que s'acomodi en la nostra essència.
Sinto petit. Dia de Venus a
19/06/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada