Passa al contingut principal

18-08-2020 Dimarts



No hi ha cosa de la qual tingui tanta por com la por.
Michel Eyquem de Montaigne.

Bon i fresquet dia, ja estem a la segona quinzena d'agost i el clima canvia. El que no hauria de canviar és el desig de ser feliç.

Diu Raimon en una cançó: "De vegades la pau no és més que por." Sí, jo tinc por a tenir por, perquè és l'eina que més destrueix i domina. Veiem un poble que viu en pau, tot sembla estar en un moment fantàstic, però quan vas entrant en el seu món, t'adones que aquella pau només és la mascareta per a amagar la por d'un poble sotmès a qualsevol barbàrie. - "No diguis, no escriguis, no facis això o allò, et poden ignorar, et poden castigar, et poden...-." Ens estan imbuint la por, ens estan preparant per a ser esclaus submisos. Si peques aniràs a l'infern, si et masturbes et quedaràs cec. Sempre imposant la por per a imposar qualsevol cosa. La societat dominant sap molt bé que si poden implantar l'imperi de la por al poble, no els hi cal gran cosa més per a tenir el poder assegurat. La por no és més que un resultat de la manipulació dels nostres sentiments, fent-nos veure un possible perill, imaginari o inventat pels altres i del qual hem de tenir molta cura. D'ençà que naixem tot el nostre entorn, pares, padrins, germans, oncles, etc. utilitzen la por amb naltres i ens eduquen de manera que la por ha d'existir. També tenim innata la facultat de canviar tot allò que vulguem canviar., ¿per què no canviem la por per ganes de fer lliurement? No la canviem per "valentia" que un acte de valentia és un acte d'extremada por.

Sinto petit. Dia de Mart a 18/08/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada