Pel
que fa a l'existència, o no, d'algun déu i la ubicació d'aquest, crec que
cadascú ha de buscar, en si mateix, el seu déu.
Sinto
petit. 15/01/1993
Dijous. El refranyer diu: "Dels somnis que hom té en dijous, no en
falla cap. Però, si està núvol, no tenen valor.". Avui, amb la que cau, no
ens serviria de res fer-ho, segons la dita, clar està. La dita no parla de la
felicitat, per tant, a ser feliços.
També dediquem molt temps en la recerca dels déus que cada líder ens
proposa, sí, molt de temps. N'hi ha que mai troba el seu i n'hi ha que n'arriba
a trobar uns quants de diferents i no sap quin triar. Ens eduquen d'ençà que
naixem en la necessitat de competir i de tenir un líder que ens guiï en aquesta
competició, en tots els terrenys de la nostra vida. Necessitem líders?
Necessitem déus?, són instruments per a fer-nos sentir dèbils i manipular-nos
tant com volen. La meua opinió és que no necessitem cap del dos, en tot cas, si
a algun déu hem d'escoltar, és a naltres mateixos. L'etiqueta DÉU, s'aplicava
als éssers humans que estaven en el nivell de "puresa" més alt del
que es pugui arribar. Si som naltres els qui ens deixem abatre, els que
permetem esclavitzar-nos amb cinquanta mil "innecessitats", som
naltres els que hauríem de desencadenar-nos i viure en un estat de llibertat
complet.
En tot cas, la COVID-19, no és cap líder ni cap déu, és un dimoni.
Destruïm-lo, podem fer-ho
Sinto petit. Dia de Júpiter a 18/06/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada