Passa al contingut principal

18-05-2020



Tot sant té un passat i tot pecador té un futur.
Oscar Wilde

Comencem la setmana. L’anterior, l'hem acabat, a Juncosa, amb un sol radiant i bona temperatura. Que duri, oi?

Si repassem la vida dels que anomenem "SANTS I SANTES" en tenim alguns que, ells sols, ens mostren les dues variants, la de Sant i la de pecador. Entre ells i elles, Sant Francesc d'Assís, Sant Agustí, Sant Pau i Santa Maria Magdalena. Dos amants de la gresca, un assassí i una prostituta. Varen decidir deixar de pecar i arribaren a la santedat. Amb els anys, no ha millorat la cosa, al contrari, ha empitjorat. Tenim de tot i a totes les classes socials, polítiques i místiques-religioses. Polítics que fan la vida de sants fins que surten de la política i es converteixen en milionaris, sens dubte, pecant. Religiosos pedòfils que es penedeixen i..., etc., etc. Els culpables no són ells, i si busquem als qui ho són, mirem-nos a ca d'un de naltres, tothom ho permet. Uns per por a ser castigats, altres perquè, entre els pecadors, sempre n'hi ha que són amics d'amics dels amics, o família, i pot haver la possibilitat que n'eixim afavorits dels pecats dels altres. Sobretot al sud d'Europa, sang calenta, ment estreta i el cul igual que la ment, en algunes persones és la mateixa cosa.

¿On està la santedat i els pecats de la COVID-19? Als sants i les santes els trobarem desprès d'eixir d'aquest gran martiri, i serà una gran majoria de la població, Els pecadors i pecadores, també som una gran majoria de la població, unes persones per permetre el descontrol dels laboratoris, per dir alguna cosa, i les altres per descontrolar-se. Diguem-ho així per no embolicar la troca.

No crec que sigui cosa d'etiquetar a les persones com santes o pecadores. Recordem aquella frase de Crist en la que diu que qui tingui neta la consciència, que llanci la primera pedra. Crec que ens hem de dedicar a complir la normativa, millorar-la si en sabem i podem, sense preocupar-nos de qui peca o no. Un dia més i un dia menys, sempre endavant.

Sinto petit. Dilluns 18/05/2020

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020
2 comentaris
Més informació

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada
Publica un comentari a l'entrada
Més informació