17-10-2020 Disabte

 

El teu poder està en la meua por: ja no tinc por, tu, ja no tens poder.

Sèneca a Neró

 

Crec que és la primera frase que llegeixo amb la qual em queda molt clar el perquè n'hi ha persones que s'esforcen a imbuir-nos "POR." També el cantautor de Xàtiva Raimon, ens diu que: "A VEGADES LA PAU, NOMÉS ÉS POR", o sigui, si tenim por, callem i no fem res, fa la sensació que, on estem, reina la pau, una falsa pau. Des de petits, a casa, i a l'escola, ens ensenyen a viure, amb la por al cos, cap als poderosos, als polítics, als jutges, als fiscals, al diable, i fins i tot, algunes persones, por a la sogra. Clar que tots ells i elles, poden ser Llucifer en persona. Mentre els hi tinguem por, ens espremeran tant com puguin, si s'esforcen una mica, més ens trauran.

 

Som moltes persones que prediquem contra la por, però sembla que sigui com sembrar entre les pedres, que de tant en tant, surt alguna "herbota" que trenca la monotonia. Ens fa por, o ganduleria, perdre la por. ¿Què faríem sense por? ¿A qui donaríem les culpes de tot? ¿Qui decidiria, qui prendria la iniciativa, qui...? Preferim estar davall del jou i no tenir responsabilitats que no tenir por. Així ens va.

Sinto petit. 16/10/2020

 

Dia de Saturn 17/10/2020