Passa al contingut principal

16-10-2020 Divendres

 

El riu no neix on diuen que neix.

El riu ve de l'aigua del mar.

El mar ve de l'aigua dels rius.

El mar, al ser escalfat, s'evapora i forma els núvols.

Els núvols es transformen altra vegada en aigua.

L'aigua dels núvols, cau a terra en forma de pluja.

De la pluja es formen els rius.

Els rius són aigua que corra cap al mar.

Del mar al cel i del cel a la terra i...

L'aigua es crea amb la fusió de l'hidrogen i de l'oxigen.

¿On meix el riu?

No hi ha principi ni fi, tot és transformació.

Sinto petit. 16/10/2020

 

En aquests dies difícils, que tenim des de finals del 2019, ens preocupem molt per saber on neix la COVID-19, però molt poc en saber i complir allò que ens convé per a destruir-la. Als polítics, sobretot, ja els hi va bé que dediquem el tems a buscar el naixement de la COVID-19, així poden tapar els seus errors i les maniobres fraudulentes para enriquir-se i per a obtenir vots en les eleccions vinents. El poble, culpa als xinesos i als polítics, però no es mira, no reflexiona que per un costat permet el que permet als polítics, i per un altre costat, no es preocupa de lluitar, com cal, contar la bestiola que ens pot matar a tots i totes, en un tancar i obrir els ulls.

 

Diu la dita que no hi ha més cec que qui no hi vol veure i no hi ha més sort que qui no vol hi sentir.

Sinto petit. 16/10/2020

 

Dia de Venus a 17/10/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada