17--07-2020 Divendres

Quan la mare ha parit, no ha nascut carn a la recerca de la vida, sinó que, pel camí anomenat vida, és carn a la recerca de la mort.

Sinto petit. 11/11/1976

Bon i feliç dia tinguem. El sexe i la mort ens els presenten com a grans actes de la nostra vida però que són "tabú". Contínuament escoltem a la gent que van dient "em preparo per a la mort" "em fa por morir" "em fa por la mort" "hem d'arribar a la mort amb els deures fets", "que tinguem una bona mort" "no podem evitar la mort" i unes quantes frases fetes més que ens donen a entendre que la mort és una porta cap a una altra manera de viure on ens passaran comptes del que hem fet en la vida actual. Però, ¿Què sabem de la mort, a part que deixem de viure i ens descomponem en diferents estats de la matèria? ¿Podem parlar de què passa a partir de què entrem en l'estat mort?, crec que NO. Aleshores, ¿Per a què ens hem de preparar? ¿De què hem de tenir por? ¿Quins deures ens demana la mort que hem de fer? Una de les frases fetes que contradiu la realitat, és la d'"ens ha visitat la mort". NO, no podem evitar la mort perquè naixem amb un fi, el d'arribar a morir. Naixem per a morir, per tant, no és la mort la que ens visita, tot al contrari, naltres visitem a la mort i, ens en tornem enrere o ens hi quedem, segons ens vingui de gust, en la majoria de les ocasions, en algunes altres, la mort és imposada, sense dret a decidir quin dia ens hem de quedar amb la mort.

N'hi ha una frase feta que em crea un dubte dubtós dels meus ¿Quina és la bona i la mala mort?, per a saber-ho, hauré d'esperar a morir-me, sempre i quan, en la mort hi hagi un tipus de vida que em deixi pensar.

Sinto petit. Dia de Venus a 17/07/2020