Bon
dia a tothom, Cel seré i fresqueta.
M'he aixecat molt tard, no sé per què. Normalment fem les coses segons
tenim costum i/o com ho hem organitzat però, a vegades, no sabem ben bé perquè
ho fem d'una manera o altra, encara que crec que tot ho fem per una raó , la
qual ens pot semblar que desconeixem i que tenim guardada en aquell raconet de
la nostra ment, tapat amb una cortina que, de tant en tant, la fem córrer i
ixen coses que ens crèiem que havíem esborrat de la nostra ment. Vaig escriure
el que a continuació exposo, pensant que per alguna raó precognitiva ho feia i
així era, Un gran dia va ocórrer, el dolç retrobament després de quasi
cinquanta anys.
SUAUMENT. PLOU
Suaument, plou, i jo, caminant davall la pluja.
Suaument, la fina pluja rellisca damunt meu.
Suaument, xop, em deixo acaronar pel teu record.
Suaument, les gotes d'aigua em són petons.
Suaument, l'altra pluja, les llàgrimes van eixint,
Suaument, les llàgrimes es fonen amb la pluja.
Suaument, les llàgrimes tenen dolçor d'amor.
Suaument, anhelo conèixer-te i abraçar-te de nou.
Suaument, els batecs de mon cor, inquiets, neguitosos.
Suaument, plou, i jo, aimant-te, encara, sempre.
Sinto petit 30/03/2016
A Julietta
No és qüestió de què hàgim de fer precognició sobre la COVID-19, però
sí que hauríem de fer un repàs als mesos passats i tenir en compte la
perillositat en la qual hem estat i en la que sembla que no volem reconèixer
que estem.
Sinto petit. Dia de Júpiter a 16/07/2020
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada