Passa al contingut principal

16-05-2020



No comptis els dies, fes que els dies comptin (Llegit a la web)

Ja s'ha acabat la Festa Major. La coca estava bona, i més sent regalada per l'ajuntament. Una mica de fred al carrer.

Ja sé que és una frase que l'hem llegit i escoltat moltes vegades, ja ho sé. Però he cregut que no estava de més fer-ne un recordatori. Tenim el costum de controlar els dies que ens manquen per a arribar a les vacances, al nostre aniversari, al dia que cobrem, etc., etc. Sí, no és res d'estrany que ho fem, pot fer-nos falta per a organitzar-nos i que no ens atrapi el brau. A la vegada, és molt important que gaudim de cada instant de la nostra vida. Que els records de cada moment viscut, siguin com una glopada d'alegria i benestar. Sí només ens dediquem a comptar les hores i els minuts que queden per a què arribi o per a què arribem, deixem de gaudir allò que en cada instant passa en el nostre entorn. Hauríem de saber combinar les dues coses.

Tothom està comptant el temps que falta per a sortir de la pandèmia. Sense saber quan acabarà, fem càlculs i càlculs del temps, en lloc de calcular com ho hem de fer per a sortir-ne d'aquesta, i, a la vegada no defallir. Si gaudim de les petites coses que tenim al nostre costat, no ens dedicarem a comptar els minuts i les hores, ens ocuparem en fer-los profitosos.

Sinto petit. Dissabte 16/05/2020


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada