Passa al contingut principal

15-08-2020 Dissabte



On té costum d'habitar la incultura, normalment, li fa companyia la dictadura. Un poble que escull dictadors com a dirigents de les seues vides, viu en una pobresa cultural que el porta a la misèria i destrucció.
Sinto petit 12/08/2020

Quan ens parlen d'incultura, la majoria de persones associa la idea amb persones que no saben llegir ni escriure o que tenen pocs estudis reglats, que també pot ser, clar està i que jo he après moltes coses d'aquest tipus de persones. Quan en refereixo a la incultura em refereixo a les persones que no tenen, normalment, humanitat, respecte a les persones, que són xenòfobes, excloents. Poden tenir diferents carreres universitàries i ser les persones més incultes del món, o que l'única cultura a la qual consulten el que han de fer, és la que els hi mostra el món de la "DICTADURA" "DE L'AUTOCRÀCIA". Mai seran culpables de res, mai deixaran aixecar el cap a ningú i tot ha d'estar al seu gust, encara que no en tinguin, o el que diuen tenir sigui totalment pobre de creativitat, o un pèssim esborrany del mal gust.

Les altres persones, les que les segueixen, al no poder aportar idees, opinions que enriqueixin la cultura que n'hi ha, queden totalment òrfenes de riquesa intel·lectual, amb això, conformen una societat desolada, trista, neguitosa, incoherent, decebuda i feble. Carn de canó de les persones poderoses, dictadores i cacics. Tot això comporta un poble que s va destruint dia a dia i culpen, d'això, a la modernitat i a la falta de mitjans.

És molt important saber llegir i escriure, ens aporta eines poderoses per a ser lliures, però hem de saber llegir i reflexionar a la vegada i després, si no, no serveix de gran cosa. Podem fer-ho i podem aturar a les persones excloents, xenòfobes, mancades d'humanitat, dictadores i repressores, podem construir una civilització en pau, plena d'amor i felicitat, podem, doncs ¿Per què no ho fem?

Sinto petit. Dia de Saturn i  de les dones que encara estan, verges a 15/08/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dijous, 04 de Juny de 2020

Aquelles persones que critiquen a les que fem crítiques constructives, ens estan informant que tenen por que les nostres crítiques barrin el pas a les seues crítiques destructives, les quals, practiquen per a aconseguir formar una oligarquia. Sinto petit. 04/06/2020 Per a totes aquelles persones que em critiquen.

02 - Divendres, 29 d’Abril de 2011

Diu la lletra d'una cançó "Hi haurà algun dia en què tots al aixecar la vista veurem una terra que hi posi LLIBERTAT" Em pregunto que si l'etiqueta de llibertat que portarà aqueixa terra serà una simple etiqueta o serà l'anunci de què realment en aqueixa terra, la llibertat hi és present en tota la seua grandària. Avui em sento esclau de la meua depressió, demà, qui sap si hi haurà un demà.

Divendres 26 de Juny de 2020

Em nego a visitar grans obres arquitectòniques construïdes en temps passats, siguin religioses o no. Quan les miro, no veig bellesa ni grandiositat, tan sols hi veig la sang, la suor, la fatiga, el dolor, la mort de les persones esclaves, obligades a construir-ho per a la vanaglòria de les persones poderoses. El patiment d'elles, em fa patir en lloc de gaudir d'una hipotètica menyspreable bellesa. Sinto petit. 26/06/2020

01 - Dimarts, 26 d’Abril de 2011.

Ja sé que la solitud no sol ser una bona companya. Ja sé que ens deprimim perquè volem. Ja sé que al meu voltant hi ha molta gent que m'estima. Ja sé que fins i tot hi ha qui m'aima. Ja sé que recollim el fruït de el que hem sembrat. Xisclo, crido, gesticulo, ningú em sent, ningú em veu. Què és el que he sembrat? Sinto petit, 26/04/2011

GRACIAS, JOSÉ ANTONIO LABORDETA

HABRA UN DIA EN QUE TODOS, AL LEVANTAR LA VISTA, VEREMOS UNA TIERRA QUE PONGA LIBERTAD. 1. Hermano, aquí mi mano, será tuya mi frente y tu gesto de siempre caerá sin levantar huracanes de miedo ante la libertad. Haremos el camino en un mismo trazado, uniendo nuestros hombros para así levantar a aquellos que cayeron gritando libertad. 2. Tocarán las campanas desde los campanarios y los campos desiertos volverán a granar unas espigas altas, dispuestas para el pan; para un pan que en los siglos nunca fue repartido entre todos aquellos que hicieron lo posible  por empujar la historia hacia la libertad. 3. También será posible que esa hermosa mañana ni tú, ni yo, ni el otro la lleguemos a ver, pero habrá que forzarla para que pueda ser. Que sea como un viento que arranque los matojos, surgiendo la verdad, y limpie los caminos de siglos de destrozos contra la libertad.

AVUI , 17 de març 2011

Aimar és viure en llibertat. La llibertat és empresonada per la hipocresia. La hipocresia s’alimenta del “NO SABER” El “NO SABER” és la finalitat dels porucs. Els porucs viuen esclaus d’ells mateixos. La pròpia esclavitud és la negació a l’AMOR. Sinto petit, 10/02/2011, matinada